La mostra de femta

• Enllaç | Arxiu de la tira ecol en català

Tags: Tiraecol

Com afectaria al programari lliure la política del Partit Pirata suec

Traducció de l’article publicat per Richard Stallman a gnu.org

La persecució de la indústria del copyright a Suècia va tindre com a conseqüència la creació del primer partit polític la finalitat del qual ha estat la reducció de les restriccions del copyright. Els seus objectius inclouen la prohibició del conegut DRM (Gestor de restriccions digitals), legalització de l’intercanvi no comercial de treballs publicats i reducció del període d’aprofitament comercial del copyright a 5 anys. 5 anys després de la publicació, qualsevol treball publicat hauria de passar a ser de domini públic.

Recolze aquests canvis, en general; però la combinació específica triada pel Partit Pirata Suec afecta irònicament en el cas del programari lliure. Estic segur que ells no proven de ferir al programari lliure, això és el que passarà, però.

La llicència pública general GNU i altres llicències copyleft fan servir la llei de copyright per defendre la llibertat de tots els usuaris. La GPL permet a tothom publicar treballs modificats, però sempre sota la mateixa llicència. La redistribució d’un treball no modificat també ha de preservar la llicència original. I tots els redistribuidors han de donar accés al codi font del programari als usuaris.

Llavors, com podria afectar la política del Partit Pirata suec al copyleft i al programari lliure?. Després de cinc anys, el codi font aniria al domini públic, i els desenvolupadors de programari propietari podrien incloure’l en els seus programes. Però què passaria en el cas contrari?

El programari propietari està restringit per les anomenades EULAs, no només pel copyright, i els usuaris no tenen el codi font. Fins i tot si el copyright permetera l’intercanvi no comercial, l’EULA ho prohibiria. A més, els usuaris, en no tindre el codi font, no controlarien allò que fa el programa en executar-lo. Executar un programa d’aquest tipus significaria sotmetre la nostra llibertat i donar-li al desenvolupador d’eixe programari el control sobre nosaltres.

Aleshores, quin seria l’efecte una vegada eliminat el copyright als cinc anys? Això no requeriria que el desenvolupador alliberara el codi font i presumiblement molts d’ells no ho farien mai. Els usuaris continuarien sense tindre el codi font i per tant continuarien sense poder fer servir el programa en llibertat. Fins i tot el programa podria tindre una “bomba de rellotgeria” que fera que el programa deixara de funcionar als 5 anys, llavors les còpies de domini públic mai funcionarien.

Així, la proposta del Partit Pirata permetria que els desenvolupadors de programari propietari pogueren fer servir el programari lliure després dels 5 anys, però això no permetria als desenvolupadors de programari lliure fer servir el codi font propietari, ni en 5 ni en 50 anys. Al Món Lliure li afectaria només la part negativa, però no la positiva. La diferència entre codi font i codi objecte i la pràctica de fer servir EULAs donaria al programari privatiu un estat d’excepció després dels 5 anys: cosa que no podria compartir el programari lliure.

Nosaltres [desenvolupadors lliures] també fem servir el copyright per evitar parcialment el perill de les patents de programari. No podem evitar que els nostres programes estiguen fora de perill (cap programa es troba lliure de les patents de programari en un país que les permet), però com a mínim prevenim que siguen convertits en programes no-lliures. El Partit Pirata suec proposa l’abolició de les patents, i si això passa, aquest problema tirarà endavant. Però fins que això no passe, no podem perdre la nostra única defensa contra les patents de programari.

Una vegada que el Partit Pirata suec va anunciar els seus objectius en aquest aspecte, els desenvolupadors de programari lliure s’adonaren de les conseqüències i van proposar una regla especial aplicable al programari lliure: fer que el copyright del programari lliure siga més llarg i permetre així que poguera continuar amb les llicències copyleft. Aquesta excepció explícita per al programari lliure podria igualar la balança front l’excepció efectiva del programari propietari. 10 anys hauria de ser suficient, crec. Tot i així, aquesta proposta s’ha topat amb la resistència dels líders del Partit Pirata suec, els quals van posar objeccions a la proposta d’un copyright més llarg només per al programari lliure.

Podria recolzar una llei que, després de 5 anys, fera que el programari llicenciat sota GPL passara a ser de domini públic, sempre que passara el mateix amb el codi font del programari propietari. Al cap i a la fi, el copyleft és un mitjà cap a un fi  (la llibertat de l’usuari), no un fi en sí mateix. I preferiria no actuar d’advocat del diable per un copyright més restrictiu.

Per tot això, vaig proposar que la plataforma del Partit Pirata exigira que el codi font del programari propietari es dipositara en un registre una vegada que els binaris publicats els binaris. Aquest codi dipositat s’alliberaria al cap dels 5 anys (conjuntament amb els binaris). En lloc de fer del programari lliure una excepció a la regla dels 5 anys, s’eliminaria l’excepció no-oficial del programari privatiu. De qualsevol manera, això seria un resultat just.

Un seguidor del Partit Pirata va proposar una variant més general del primer suggeriment: un esquema general per fer que el copyright durara mentre les llibertats queden garantides. L’avantatge d’això és que el programari lliure arribaria a ser una part general del patró de variació dels termes de copyright més que una excepció única.

Jo preferisc la solució d’alliberament del codi font propietari. Tot i així, però, cap d’aquests mètodes evitaria els efectes perjudicials per al programari lliure. Han d’haver-ne altres solucions que també aconseguisquen el seu propòsit. D’una o altra forma, el Partit Pirata suec hauria d’evitar posar una barrera a un moviment [el del Programari Lliure] per defendre allò públic dels gegants que ronden pel món.

per Richard Stallman

Tags: Partit Pirata, Richard Stallman

Recull 26/7/2009

Ja queden pocs dies per a l’agost i segur que molts de vosaltres marxareu de vacances. Jo me n’aniré a París uns dies per celebrar l’aniversari amb la xicota (no molts dies, així que continuaré escrivint per ací sovint, igual amb una mica menys de freqüència aprofitant que “és un mes de vacances”). Bé, ací vos deixe amb un recull de les notícies més rellevats (per a mi) d’aquesta setmana:

• Per començar, ATI ha publicat una nova versió dels mòduls fglrx que encara no són compatibles amb els nuclis superiors a Linux 2.6.28. Una mala notícia, la veritat. Tot i així, sembla que amb la propera versió ja se suportaran nuclis superiors.
• Ja tenim una nova versió de Sabayon Linux, la 4.2 Core, cap tot en un sol CD (fins ara venia només en DVD). Sabayon està basada en gentoo, però ho fa tot molt fàcil i té moltes eines de configuració que la fan una opció molt interessant.
• Parlant de KDE, s’està proposant una nova característica de pestanyes per a KWIN, la veritat és que les imatges mostrades són interessants: això pot fer molt còmoda la navegació entre carpetes sense haver de tindre mil finestres obertes (això ja ho té nautilus).
• Aquesta setmana en Linus Torvalds ha parlat a una entrevista i, com sempre, ha opinat sobre moltes coses creant una miqueta de polèmica (curiós, quan justament ell no ho pretén pas). Opina sobre Microsoft i el seu alliberament de codi, i sobre els talibans GNU…
• Aquells qui tingueu una consola Wii, vos interessarà aquest article que han fet a alliberats.cat sobre Wiithon.
• Mozilla encetarà un sistema anomenat AMO que permetrà als usuaris fer donacions de manera directa als desenvolupadors d’extensions del Firefox.
• Per acabar, en Rafael Carreras fa una crida a la participació de diferents comunitats de Programari Lliure per a la Diada del Programari Lliure.

Tags: ATI, Dia del Programari Lliure, fglrx, KDE, Linus Torvalds, Mozilla, Sabayon, Wiithon

Ubuntu 9.10 alfa 3

Ahir es va publicar la tercera alfa d’Ubuntu 9.10 Karmic Koala. Aquesta alfa és la primera en portar canvis significatius respecte a les anteriors, entre les novetats es pot trobar:

• Definitivament s’ha substituït Pidgin per Empathy
• Brasero ara mostra l’espai disponible en els casos de CD-RW i DVD-RW
• La finestra d’entrada ha canviat completament: ara ens mostrarà un llistat dels usuaris i haurem de fer clic en qualsevol d’ells i el sistema ens demanarà la contrasenya (això és com Fedora ja fa des de fa un temps)
• Ubuntu One, el servei d’emmagatzematge de fitxers en línia, ve inclòs per defecte
• L’aspecte de les notificacions s’han canviat (s’ha allargat una mica el quadre i amb tipus de lletra més menuts)
• Firefox tindrà instal·lada l’extensió Multi-Search per defecte (cada vegada que s’obre una pestanya, apareix el cercador)
• El giny de “Canviador d’usuari”, des del qual s’atura l’ordinador, ha canviat i ara és igual que Fedora: per aturar el sistema s’haurà d’anar al menú sistema (he de comentar que això no m’agrada)

A més d’aquestes novetats respecte a Ubuntu, cal comentar que s’ha creat la versió Kubuntu Notebook Remix, una versió de Kubuntu dirigida als ultra-portàtils. Conjuntament amb Ubuntu, també s’han publicat Xubuntu, Kubuntu i la ja comentada Kubuntu Netbook Remix.

Des de la pàgina de Softpedia podreu veure captures d’aquestes novetats així com baixar les imatges ISO per provar aquesta nova versió.

• Descàrrega | Ubuntu 9.10 alfa 3 | Kubuntu | Xubuntu

Tags: ubuntu karmic koala

Sobre la festa del Firefox

Alguns sabreu que el dia 16 de juliol es va celebrar la festa del Firefox a l’Espai Mallorca de Barcelona. Allà, en Toni Hermoso, l’Eduard Gamonal, l’Alina Mierlus i la Diana Coromines van fer una presentació (cada u amb el seu espai) sobre les novetats de Firefox i alguns temes de col·laboració amb Mozilla.

Per fer un resum ràpid, l’Edu el Toni van centrar-se més en les característiques noves del Firefox. Mentre que Toni ho va fer més a nivell d’usuari, tot mostrant les bonances de la barra d’adreces intel·ligent (crec que va comentar que ara té un altre nom…), algunes extensions interessants com l’Ubiquity i altres característiques generals, l’Edu va fer-ne un resum de les novetats que porta HTML5.

La Diana Coromines es va centrar en l’explicació de SUMO, el sistema que té Mozilla per a traduir les seues pàgines i productes que permet als usuaris traduir d’una forma senzilla i ràpida. Finalment l’Alina va fer una explicació més general de Mozilla i els seus projectes, animant-nos a col·laborar en qualsevol d’ells.

He d’admetre que gaudisc molt sentint parlar a gent com el Toni, l’Edu, la Diana i l’Alina: la seua transmissió és molt bona, perquè tenen molt clares les idees i es nota que “ho senten”. Aquest és un dels factors més importants a l’hora de fer algun tipus de xarrada de divulgació.

El punt en contra va ser, al meu parer, una espècie de manca de preparació i potser aprofundiment en alguns punts. Durant alguns moments la xarrada va estar parada (més per problemes tècnics) i el Toni va sofrir el problema per haver triat un tema de l’Ubiquity que té uns quants bugs. També em desconcertava el fet que durant la xarrada ells mateixos “parlaren” de qui li tocava ara o després. És clar que estem en confiança, només o comente com a factor que haguera arrodonit la vesprada.

Després de la xarrada vam fer una picaeta on vaig poder xarrar amb el Quim i el Jordi. He d’admetre que tant l’un com l’altre són persones que admire molt (sense menysprear altres). Però sempre que mantinc una xarrada amb el Jordi acabe emocionat i amb ganes de fer coses!. Després anàrem a sopar a un restaurant romanès, on la conversació continuà amb la companyia del Gil Forcada i el Jordi Serratosa (aquest últim s’ha afegit a Softcatalà recentment).

Linkat 3.0 beta2, amb canvis interessants

El dia 15 de juliol, en Jordi Massaguer va anunciar la disponibilitat de la segona versió beta de Linkat 3.0, la distribució GNU/Linux impulsada per la Generalitat de Catalunya. Un dels principals canvis que poden suposar un punt d’inflexió en el desenvolupament d’aquesta distribució és el fet que han canviat de basar Linkat en Novell SuSE Enterprise per basar-se ara en OpenSUSE (en aquesta versió, en OpenSUSE 11.1).

Aquest canvi és interessant perquè les fonts de programari d’OpenSUSE estan molt més actualitzades que no pas les de Novell SuSE Enterprise. Aquesta última és una distribució amb una finalitat diferent, molt més estable, però també molt més rígida. Són molts els usuaris que han expressat la seua satisfacció pel canvi.

Encara queda en l’aire com evolucionarà tot: les actuacions de la Generalitat Catalana en el camp de la informàtica són una mica incongruents quan es parla d’una cosa tan important com els sistemes operatius. Tot i així, una Linkat basada en OpenSUSE pot suposar una empenta important per a la seua usabilitat. OpenSUSE és una de les distribucions, al meu parer, que més cura té de l’aspecte de l’escriptori.

A més, serà possible actualitzar de Linkat 2 a Linkat 3 amb el DVD d’instal·lació, així que no hi haurà excusa. Potser aquells que van pensar en crear un “sabor d’Ubuntu” poden trobar en aquesta nova Linkat que s’aproxima una eixida satisfactòria per tindre una distribució potent, catalana i amb programari educatiu.

• Vist a | KDEBlog
• Descàrrega | Linkat 3.0 beta 2 (als servidors de softcatalà) (és una imatge ISO de 4.3Gb)

Tags: Linkat, OpenSUSE

Microsoft allibera 20.000 línies de codi per al nucli Linux

Microsoft ha anunciat l’alliberament de 20.000 línies de codi (les tenia retingudes a una presó propera a Alcatraç) corresponents a tres mòduls de dispositius que permetrien una millora substancial en el rendiment de la virtualització de Windows Server 2008 Hyper-V o Windows Server 2008 R2 Hyper-V.

Fins i tot els promotors de l’alliberament expliquen les raons a un vídeo. Més enllà de les raons comentades, és clar que Microsoft ha d’haver rebut pressions per part de companyies que treballen amb Windows virtualitzats sota màquines que fan servir GNU/Linux.

Tingueu en compte que són mòduls (controladors) per tal que tot funcione millor, però no és una aportació que augmente el rendiment general del nucli. No obstant, qualsevol alliberament és bo; i si és Microsoft qui ho ha de fer, encara més.

• Font | Barrapunto

Tags: Microsoft, Nucli

GShutdown, controlant l’aturada i l’inici de l’ordinador

GShutdown és una utilitat avançada per controlar l’aturada o l’inici del nostre ordinador. És una aplicació senzilla que permet programar el moment al qual volem reiniciar, aturar o eixir de la nostra sessió. Tot això amb una interfície senzilla i intuïtiva. Està llicenciat sota llicència GPL i fa servir les biblioteques GTK+2 (millor integració amb GNOME).

Entre les característiques bàsiques cal comentar que tot i que està programat amb GTK+, també és compatible amb KDE (i també amb XFCE). També és compatible amb GDM i KDM (els gestors d’entrada de GNOME i KDE respectivament); possibilitat de triar una ordre per aturar l’ordinador (sudo poweroff, per exemple), icona de safata de sistema, notificacions visuals i diferents maneres d’indicar el temps d’aturada (compte enrere, data concreta…).

Des de la pàgina de baixades podreu descarregar paquets precompilats per a Ubuntu, Fedora i OpenSUSE  a més de trobar les fonts per compilar-les si teniu alguna altra distribució. A més, es troba completament en català (tot i que amb una traducció amb uns quants error, traduït per Siegfried-Angel Gevatter Pujals).

• Enllaç | Pàgina oficial
• Font | rm -rf /
• Descàrrega | GShutdown 2.1

Tags: GShutdown

Recull – 19/7/2009

Aquesta setmana vam celebrar la festa del Firefox 3.5 a Barcelona. El Toni Hermoso, l’Eduard Gamonal, l’Alina i la Diana Coromines ens van fer unes xarrades que, per una part, s’enfocaven a mostrar-nos les novetats del Firefox 3.5 i, per l’altra, animar-nos a participar en la traducció no només de la interfície, sinó també de la documentació (per això es fa servir SUMO). Al wiki trobareu informació sobre com participar-hi si us animeu.

Mentrestant, a l’altra banda del món…

• El joc 0 A.D. ha alliberat el seu codi font. 0 A.D. és un joc d’estratègia i està considerat com un dels que té els millors gràfics a GNU/Linux.
• Ahir mateix es va descobrir una vulnerabilitat del nucli Linux quer permet l’execució de codi arbitrari: amb aquest forat és possible evitar tant SELinux com l’Apparmor.
• Aquesta setmana s’ha publicat una nova revisió de l’Ubuntu 8.04 LTS, concretament la 8.04.3 (conté totes les actualitzacions que s’han anat fent fins ara).
• Una altra novetat important és la publicació de Mesa 7.5, la primera versió en incloure Gallium 3D, a més d’incloure moltíssimes millores, tot i així caldrà esperar a la versió 7.6 per tindre una versió realment completa.
• Opera ha publicat la segona beta d’Opera 10, les principals novetats són les ja obligades millores de rendiment així com un canvi en la interfície del programa.
• Us en recordeu de Gnome-Art Next-generation?, doncs ja tenim una nova versió amb més temes, millores i molt més (per desgràcia només és per a Ubuntu).
• Per acabar, un exemple que les Generalitats Valenciana i Catalana haurien de seguir: Galícia finança la compra d’ordinadors amb programari lliure (per segon any consecutiu).

Tags: 0 A.D., gnome-art next generation, Linux, Mesa, Opera, Ubuntu

Què li manca a KDE per estar realment preparat?

Una de les coses que últimament prove de fer és passar-me a KDE amb alguna distribució que no siga Ubuntu. Això significa haver de trobar alguna altra distribució que instal·le KDE per defecte i després tinga un gestor de paquets acceptable que no em porte mal de caps. He d’admetre que després de molt de temps, d’haver-ne provat moltes distribucions amb molts gestors, Ubuntu i Debian són les millors:

• Les dependències se solucionen de forma ràpida i gairebé sempre de forma automàtica (com a molt ens pregunten “Sí” o “No”)
• Els missatges de bloqueig i d’informació de l’estat del gestor són fàcils d’entendre
• Funciona de forma molt ràpida, a més de tindre un gestor gràfic (synaptic) molt potent i senzill
• És fàcil controlar els repositoris
• Etc…

La resta de distribucions sempre té alguna mancança en un o altre aspecte. Bé, però, aquest no és el tema que toca. La qüestió és que finalment he agafat Fedora per testejar el KDE 4.2. Les mancances són gairebé les mateixes en tots els casos:

• La integració dels tipus de lletra entre les aplicacions: tot i tindre el tipus de lletra configurat, hi ha aplicacions on no s’aplica (per exemple, l’Amarok). I si parlem de les aplicacions basades en GTK, la cosa pot empitjorar molt (fixeu-vos en la mida dels menús d’unes aplicacions i d’altres a la següent captura):

• Per solucionar aquest problem de les aplicacions GTK a KDE4 existeix el gtk-qt-engine, que modifica l’aspecte de les aplicacions gtk donant-li un aspecte tipus KDE. El problema és que no funciona gaire fi, encara ha de millorar.

• L’eixida del sistema és lenta i poc clara. És a dir, no pot ser que si faig clic sobre “Apaga l’ordinador”, passen 5 segons fins que realment fa alguna cosa que indique que s’està apagant.
• Aplicacions bàsiques com l’Amarok no solen agafar bé les referències als còdecs, per la qual cosa no reprodueixen música fins que no les configurem bé.
• La traducció al català fa servir alguns (no molts) termes “curiosos”. Cal dir la traducció no ha d’ésser igual a la del GNOME, per descomptat (ja que fins i tot en anglès és diferent), però fer servir “Arranjament” en lloc de “Configuració” o “Paper pintat” en lloc de fons d’escriptori, crec que no és acertat. Les traduccions no han d’ésser super-rígides, però coses tan bàsiques com el terme de “configurar”, utilitzat i acceptat no només en la traducció de programari, sinó també en pàgines web com google o facebook, no haurien de canviar-se. Tot i així, s’ha de dir que la qualitat aconseguida des del “canvi” a l’equip de traducció de KDE és espectacular.

El principal problema amb KDE és que algunes de les operacions més bàsiques no estan afinades, cosa que frustra a més d’un usuari. KDE 4.3 soluciona alguns d’aquests problemes i afegeix noves característiques. Tot i així, crec que s’hauria de fer un esforç més gran en l’afinament de l’escriptori: vull un escriptori que funcione per defecte sense que jo tinga que fer gairebé res, més enllà que personalitzar la vista al meu gust. Haver-me de preoupar sobre la mida de les lletres, l’aspecte de les aplicacions gtk o de per què el reproductor per defecte no reprodueix so (tot i tenint els còdecs instal·lats), fa que encara no puga fer la migració.

Tot i així, KDE4 ha evolucionat moltíssim des de la primera versió fins a la 4.3. El problema és que és necessari aconseguir que siga COMPLETAMENT estable i solucionar els quatre (perquè són 4) problemes per tal que KDE4 estiga completament preparat.

Tags: KDE4