Xarrada «Localització de programari i Softcatalà» dissabte 27 a la fiberparty

Demà dissabte 27, a les 10h, seré el ponent que farà la xarrada sobre «Localització de programari i Softcatalà» a la Fiberparty que se celebra aquest cap de setmana a la UPC, al poliesportiu del campus nord. La xarrada parlarà, per una part, per explicar algunes coses sobre Softcatalà i, per l’altra, per explicar en què consisteix tot el tema del procés de localització de programari: models, problemàtica, estat del català a la xarxa, etc. La duració serà d’uns 30-40 minuts, així que si veniu no vos donarà temps a avorrir-vos i a més podrem veure’ns les cares (i així podríeu omplir la sala…).

Vull també destacar que un company nostre, en Baltokien, qui porta el blog KDEblog, també farà una altra xarrada en valencià sobre «GNU/Linux i el món educatiu». Aquesta xarrada començarà a les 15h, al mateix lloc.

Aquesta edició de la fiberparty sembla molt interessant quant a ponències: es parlarà d’Android, d’EyeOS i també del Partit Pirata. He estat mirant per sobre i, excepte les xarrades que farem en Baltokien i jo, la resta sembla que seran totes en castellà. Sembla mentida que haguem de tornar els valencians a reconquerir-vos (el Baltokien també és del País Valencià).

L’entrada a les xarrades és gratuïta, així que si no teniu res a fer, no dubteu en passar-vos i fer una ullada. A més, sempre està bé conèixer als que hi ha darrere dels blocs i aquestes coses.

• Enllaç | Més informació sobre la xarrada «Localització de programari i Softcatalà»
• Enllaç | Més informació sobre la xarrada «GNU/Linux i el món educatiu»

Tags: fiberparty, Softcatalà

Nucli 2.6.33, amb mòduls Nouveau i Radeon inclosos

Anit es va publicar la versió 2.6.33 del nucli Linux. Aquesta actualització arriba després de tres mesos de desenvolupament des que es publicara la versió 2.6.32 i entre les principals novetats cal destacar la inclusió del mòdul Nouveau per a targetes NVIDIA, millores en els mòduls Radeon que deixen de ser experimentals, així com una major compatibilitat i millores amb el mòdul DRM (Direct rendering manager) de l’VMWare.

Aquesta nova versió també inclou millores amb ALSA (so), suport per a la monitorització de la temperatura als nous processadors AMD K10 i la inclusió de nous mòduls per augmentar la compatibilitat del nucli amb el nou maquinari que es va publicant. En Linus Torvalds comenta que aquest ha estat un cicle més enfocat a coses diverses i controladors, i no pas amb sistemes de fitxers, per exemple. Com ja és usual, dos terços dels canvis són relatius a mòduls i la resta són relatius a l’arquitectura pròpia del nucli i «altres coses».

A partir d’ara caldrà veure quin és el comportament del nou nucli i el seu rendiment, que és una de les parts que més ens pot interessar. Per descomptat, la inclusió dels mòduls Radeon i Nouveau és un gran pas cap a la nostra llibertat com a usuaris: podrem tindre acceleració 3D sense necessitat de mòduls privatius. I el que és millor encara: no haurem d’instal·lar ni configurar res (bé, no en tots els casos, és clar).

• Enllaç | Anunci oficial d’en Linus Torvalds a LKML
• Enllaç | Llistat complet de canvis a Kernel newbies (explicacions més senzilles)

Tags: nouveuau, Nucli, radeon

40 coses que potser no sabíeu sobre GNU/Linux

A EweekEurope han fet un apunt curiós sobre “40 coses que probablement no sabíeu sobre GNU/Linux“. He de dir que jo me les sabia gairebé totes, però m’ha semblat interessant. Al meu cap jo en tinc també unes quantes coses interessants, igual algun dia faig un recull.

1. Linus Torvalds va desenvolupar el nucli Linux mentre estudiava a la universitat de Helsinki el 1991.
2. L’any passat, el 75% del codi del nucli de Linux va ser desenvolupat per programadors que treballaven per empreses privades.
3. Al desembre de 2009, IBM va anunciar un nou sistema Mainframe dissenyat per treballar amb GNU/Linux.
4. El Gegant Blau va triar Linux per a allò que serà el supercomputador més potent del món, Sequoia, que veurà la llum el 2011.
5. Els sistemes basats en Linux es troben en 446 dels 500 supercomputadors més potents del món.
6. El 95% dels servidors que es fan servir als estudis de Hollywood per a les pelis d’animació fan servir Linux.
7. El primer llargmetratge d’èxit produït amb servidors Linux fou Titanic, el 1997.
8. James Cameron va triar servidors Linux per produir la pel·lícula Avatar.
9. Els servidors de Google funcionen amb Linux.
10. Google ha contribuït en un 1,1% del total del codi del nucli linux.
11. Linux s’està expandint ràpidament en el mercat dels smartphones i altres dispositius electrònics dins del mercat de consum.
12. Sistemes operatius com Palm WebOS, Google Android, Nokia Maemo o Samsung Bada estan desenvolupats en base al nucli linux.
13. TiVo fa servir una versió personalitzada de Linux per als seus dispositius.
14. Al 2009, les diferents variants de Linux van aconseguir una quota del mercat en servidors del 33,8%. Microsoft un 7,3%.
15. Mentrestant, a l’àrea d’ordinadors personals, Linux només arriba a l’1,02% que quota de mercat.
16. Torvalds va crear Linux per al projecte GNU sota llicència GPL.
17. Torvalds no haguera creat mai el seu propi nucli si GNU ja l’haguera tingut en aquell moment.
18. El projecte GNU mancava aleshores de controladors o nucli.
19. Sota la llicència GPL, qualsevol desenvolupador o empresa que distribuïsca el nucli linux ha de proporcionar també el codi font a dins del paquet mateix.
20. En paraules de Torvalds: “Desenvolupar Linux sota llicència GPL ha estat definitivament el millor que m’ha passat a la vida”.
21. Torvalds no va aconseguir en primera instància poder registrar el nom de Linux.
22. Al 1994, un tal William Della Croce Jr. va registrar la marca Linux als EUA i començà a demanar royalties a les diferents distribucions gnu/linux.
23. Torvalds i els seus advocats guanyaren aquesta batalla el 1997 i aconseguiren recuperar la marca Linux.
24. Actualment existeixen més de 300 distribucions gnu/linux actives.
25. Linux va guanyar molta popularitat més enllà dels programadors tradicionals gràcies a la distribució Slackware, que era més fàcil de fer servir per als no iniciats en la programació.
26. La distribució Debian va ser una de les primeres que realment estava orientada com a comunitat de desenvolupadors en gnu/linux.
27. El codi base de Debian es manté en altres distribucions tan populars com Ubuntu, Knoppix o Xandros.
28. El codi font de la versió Debian 4.0 conté 283 milions de línies de codi.
29. S’estima que en un entorn de desenvolupament comercial, el codi font de linux estaria valorat en uns 7.300 milions de dòlars.
30. La primera distribució comercial de GNU/Linux fou Yggdrasil, publicada al 1992 en format Live-CD.
31. Red Hat fou una de les primeres distribucions comercials linux en arribar lluny al món empresarial.
32. Ubuntu fou la primera «distro» en ser oferida per un fabricant (dell) preinstal·lada als ordinadors.
33. A l’apartat d’ultraportàtils, la distribució triada fou Xandros a través dels populars Asus EeePC.
34. El nom del servidor web basat en codi obert, l‘Apache, no estava basat en la tribu índia del popular Geronimo, sinó que és la contracció de «a patchy server», en referència a un sistema creat en base a moltes peces de codi aportades per la comunitat GNU/Linux.
35. Al 2002, The Register, va publicar que Microsoft s’havia gastat 421 milions de dòlars per tal de combatre contra GNU/Linux.
36. Al 2003, SCO (Santa Cruz Operation), un dels màxims valors de UNIX, va acusar IBM d’haver transferit codi des de UNIX a Linux i va sol·licitar que l’eliminara d’aquestes distribucions.
37. L’estat indi de Kerala va desenvolupar una llei que obligava totes les seues escoles i universitats a fer servir linux als seus ordinadors.
38. Alguna cosa semblant passà al Brasil, on es primava l’ús de linux als ordinadors per davant d’altres sistemes operatius comercials.
39. Al 2009, aquest país sud-americà va desplegar la infraestructura més gran de thin-clients amb linux fins a la data d’avui, amb més de 350.000 equips.
40. L’analista IDC contempla que al 2012 les vendes d’assistència per a linux superen els 1.000 milions de dòlars.

Tags: Linux

Debian 6.0 alfa 1

«Squeeze», la propera versió de Debian, està una mica endarrerida respecte a les dades planejades de desenvolupament. Tot i així, però, s’ha anunciat una primera versió preliminar de l’instal·lador d’aquesta propera versió, que és el que es podria considerar com la primera versió alfa de Debian 6.0.

Tot i que encara li queda un bon camí per estar preparat, ja s’han inclòs algunes millores entre les quals podríem destacar la flexibilitat en les opcions d’idioma (ara permetrà seleccionar llengua, ubicació i locale, cosa que per a la variant valenciana ens vindrà de perles). També hi ha altres canvis, sembla que sobretot enfocats a fer el procés una mica més senzill: per exemple, l’opció de seleccionar si el rellotge és en UTC o no només es mostrarà a la instal·lació avançada. També cal destacar:

• A la versió x86 s’instal·larà Grub2 per defecte (no diuen res de la versió de 64bits)
• Suport per a Ext4 al particionador, així com una simplificació del procés per configurar RAID i LVM
• A la selecció de mirrors es permetrà triar antigues verisions estables de Debian (això és genial per a ordinadors antics)

El tema del locale és molt interessant: per primer cop sembla que se separarà entre llengua_país, cosa que fins feia tasca molt complicada aconseguir seleccionar el nostre propi locale. Les ISO’s d’aquesta versió ja es troben disponibles en versions de 32 i 64bits.

• Descàrrega | Debian 6.0 “Squeeze” Alpha 1 BitTorrents (AMD64) (i386)
• Descàrrega | Debian 6.0 “Squeeze” Alpha 1 ISOs (AMD64) (i386)
• Font | VivaLinux

Tags: Debian, squeeze

Strata 4.0, un bon tema per al Firefox

Sembla que amb la instal·lació del Firefox 3.6 al meu ubuntu vaig perdre el tema per defecte i se’m va quedar una mica lleig. Així que no tenia més opció que començar a cercar algun tema que m’agradara. Vaig descartar el “Personas”, ja que diguen el que diguen l’única cosa que fa és canviar el fons i poc més. Per mi no té cap atractiu quan el que passa és que no m’agrada la interfície per defecte del firefox.

Això podria canviar, però, i és que la idea de fer un canvi important a la interfície ja comença a estar madurada i possiblement a la versió 4.0 puguem tindre un Firefox realment més bonic. A GNU/Linux ens hem hagut de conformar amb un Firefox que gairebé no ha canviat en anys.

Però aquest apunt vull aprofitar-lo per a recomanar-vos un tema que he trobat i que m’agrada molt. Tinc entès que si es combina amb algunes extensions es pot aconseguir un aspecte semblant a allò que serà el Firefox 4, però a mi m’agraden les coses senzilles i com menys carregat tinga el Firefox, millor. Aquest tema és l’Strata 4.0:

Aspecte del meu Firefox amb Strata4.0

M’agrada poder tindre el botonet gran d’anar enrere, i el color gris de les pestanyes m’agrada força també. El més important, però, és que no desentona amb el tema que tinc a l’Ubuntu (aspecte que jo considere molt important: la integració dels elements del sistema).

Podeu baixar-lo i instal·lar-lo des de la pàgina de complements del Firefox.

Tags: Firefox, strata

MS Office 2010 disposarà d’una «ballot screen» per seleccionar entre OOXML i ODF

Després que la Unió Europea condemnara Microsoft per monopoli, un dels moviments més importants que es van dur a terme va ser la inclusió de l’anomenada «ballot screen» al Windows 7. Aquesta «ballot screen», que és bàsicament una finestra de selecció, permetrà al Windows 7 triar amb quin navegador volem utilitzar (inclou Opera, Chrome, Firefox i Explorer).

Pel que sabem, ara el Microsoft Office 2010 tindrà també una «ballot screen» per tal de seleccionar el format per defecte en el qual es desaran els documents: OOXML i ODF. Tot i així, s’advertirà a l’usuari que algunes característiques del programa no funcionaran bé amb el format ODF.

La notícia prové dels beta-testers que actualment estan provant la versió en desenvolupament d’aquesta suite. Des de l’ODF Alliance comenten que aquesta opció no és del tot satisfactòria ja que el format OOXML es posa com a primera opció, i l’ODF passa a ser una cosa secundària amb una descripció escapçada.

Aquesta opció, a l’igual que amb els navegadors, només apareixerà als Microsoft Office venuts a Europa. Per descomptat, altres països de fora de la Unió podran triar el format ODF, però es mantindrà per defecte l’OOXML. Alguns mitjans comenten que un dels aspectes més importants és vetllar per a que la implementació d’ODF al MS Office siga correcta i funcional per tal d’evitar que els usuaris hagen de tornar al format de Microsoft.

• Font | Neowin

Ballot screen per a la selecció del format a l'MS Office

Tags: ms office, odt

Instal·lació de l’OpenOffice.org 3.2 a ubuntu/debian

Per a aquells qui vulgueu instal·lar la nova versió de l’OpenOffice.org 3.2 a ubuntu/debian, existeix un camí prou senzill, tot i que s’ha d’utilitzar la línia d’ordres. Primer de tot, haureu de desinstal·lar l’OpenOffice.org que tingueu al vostre sistema. Podríeu fer-ho des de synaptic, però serà més ràpid des d’un terminal:

sudo apt-get remove openoffice.org-core openoffice.org-common

Ara baixeu-vos el paquet que vos corresponga des de la pàgina de baixades de l’OpenOffice.org:

• OpenOffice.org 3.2 en català (32 bits)
• OpenOffice.org 3.2 en català (64 bits)

Seguidament el descomprimiu on vulgueu (aquesta seria l’ordre per a 64 bits):

tar xvfz OOo_3.2.0_LinuxX86-64_install_ca_deb.tar.gz

Això crearà un nou directori al qual haureu d’entrar. A dins d’aquest directori en trobareu un altre anomenat DEBS:

cd OOO320_m12_native_packed-1_ca.9483/DEBS/

I ara instal·lem tots els debs:

sudo dpkg -i *.deb

Un cop instal·lat tot, haurem d’instal·lar també les icones i altres elements d’integració. Tot això es troba al directori desktop-integration, a dintre de DEBS:

cd desktop-integration/

I tornem a instal·lar tots els debs que allà hi hagen:

sudo dpkg -i *.deb

I ja tindreu l’OpenOffice.org 3.2 instal·lat. Com ja us vam comentar, algunes parts de la interfície no es troben en català. Això afecta principalment al menú d’opcions generals de configuració de la suite, però no a les parts més bàsiques. La instal·lació és ràpida i neta, i aquest procés es pot repetir amb cada nova versió que es publique de l’OOo.

Les entrades al menú de l'OOo

Tags: OpenOffice.org

Recull 20/02/2010

Tot i que no s’ha produït cap gran novetat en el món del programari lliure i les properes setmanes tampoc es mostren massa emocionants, sí que hi ha algunes notícies breus ideals per al recull:

• És important que actualitzeu totes els versions del Firefox ja que s’han descobert vulnerabilitats importants durant la darrera setmana.
• Comenten a Barrapunto que als del diari El País se’ls ha ocorregut relacionar el Firefox amb un atac massiu, quan a l’informe original no hi havia cap referència.
• Aquells qui tingueu una targeta gràfica NVIDIA esteu d’enhorabona: els mòduls Nouveau ja funcionen bé com per a ser inclosos a Ubuntu i Fedora per defecte. Ja no necessitareu els mòduls privatius.
• Bluefish, un editor avançat per programació que en altres èpoques ha estat molt utilitzat, acaba de presentar la seua versió 2.0. Caldrà provar-lo.
• El gestor de xarxes que per defecte porten moltes distribucions, el networkmanager, ha arribat a la versió 0.8: millor suport per a xarxes mòbils, protocol IPv6 i molt més.
• Instal·lació pas a pas de Linkat 3.0, des de KDEBlog (també van escriure un altre tutorial sobre com instal·lar KDE4 a Linkat).
• Quant a distribucions, aquesta setmana es va publicar la tercera milestone d’OpenSUSE 11.3, així com una nova versió de Chakra que es va apropant cada cop més a la versió beta.
• Interessant programeta per baixar vídeos des de la xarxa, incloent els vídeos de TV3 a la carta: xVideoServiceThief.
• Algú vol invitacions per a Heroes of Newerth? (igual ja s’han acabat…)
• Per acabar, aquells qui tingueu sistemes basats en debian, igual us interessa aquest truc per accelerar les actualitzacions del sistema.

Tags: bluefish, Fedora, Firefox, heroes of newerth, Linkat, Networkmanager, nouveau, NVIDIA, OpenSUSE, Ubuntu, xvideoservicethief

Un repàs visual als canvis de l’Ubuntu Lucid

En poc menys d’una setmana es publicarà la tercera alfa de l’Ubuntu Lucid Lynx, la propera LTS de l’Ubuntu que, com a cada nova versió, portarà novetats i millores (i qui sap si una bona davallada del rendiment). A la pàgina WebUpd8 han fet un repàs dels canvis més visuals que s’estan produint a aquesta nova versió. Fem un cop d’ull:

• El nou giny Me menu, un desdoblament del menú d’apagada actual (que inclou funcionalitats de missatgeria). Sembla l’opció més lògica separar l’apagada de l’ordinador dels clients de missatgeria que, per cert, inclourà la possibilitat de connectar-se al xat del facebook gràcies al protocol jabber. Juntament amb això, podreu comprovar que les icones de la safata del sistema s’han homogeneïtzat i totes seran del tipus humanity.

Giny de me menu

• Un altre canvi que ja sembla obligatori a cada nova versió és la finestra d’entrada. És curiós, però sembla que l’equip de dissenyadors no arribarà mai a l’estabilitat en aquest aspecte. He d’admetre que no m’agrada gens ni mica la combinació del negre amb eixe fons color marró-lila que sembla que es mantindrà amb la nova versió, tot i que fent alguns canvis xicotets.

Nova finestra d'entrada

• Una altra novetat interessant la trobarem al rhythmbox. Al menú lateral, a la secció de Botigues on ara trobem Jamendo i Magnatune, apareixerà una nova botiga: Ubuntu One. Encara està en desenvolupament i no se sap ben bé què es podrà fer amb aquesta botiga. Des de Phoronix es comenta que podria estar connectada amb Amazon.

Pestanya de la botiga d'Ubuntu One al Rhythmbox

Interfície del gwibber

Ubuntu Lucid tindrà més novetats com per exemple el controlador de volum del sistema (una altra cosa que també ha de canviar a cada nova versió), els programes inclosos per defecte ja sabeu que canviaran (s’inclourà PiTiVi, es trauran alguns jocs, el gimp probablement no s’instal·larà…). A més, sembla que l’OpenShot ja s’ha afegit als repositoris universe.

Quant a rendiment, sembla que no hi haurà grans canvis. No queda clar si finalment es farà servir el nucli 2.6.32 o el 2.6.33, que està a punt d’alliberar-se. Tot i així, sembla que cap dels dos suposa una millora important de rendiment i Ubuntu continuarà sent una distribució per a ordinadors potents (jo ja l’he provada en ordinadors de 256Mb de RAM i la veritat és que fa llàstima, tot i que funciona).

Tags: lucid lynx, Ubuntu

VirtualBox 3.1.4, també en variant valenciana

Fa 5 dies es va publicar una nova revisió de la branca 3.1 del VirtualBox, la 3.1.4. Aquesta revisió no conté grans novetats a nivell tècnic, sinó que està centrada en la correcció d’errors. El que sí han fet ha estat incloure una nova traducció: la variant valenciana, sota el nom Català (valencià).

Selecció d'idioma al VirutualBox 3.1.4

La història de la traducció del VirtualBox té la seua gràcia: la vam començar el Vicent Fornés i jo, en una una traducció: català-valencià, que la vam fer en variant valenciana. Un cop vam introduir el projecte a Softcatalà i coneixent l’existència de l’script d’adaptació a la variant valenciana, es va adaptar la traducció al català general i l’únic nom que es va quedar va ser “Català”.

Durant les darreres setmanes vaig iniciar el procés per a l’acceptació de la variant valenciana. El problema va ser bàsicament que els fitxers de traducció del VirtualBox són .ts, i no pas .po. Això vol dir que hi ha diferències importants entre un sistema i l’altre: la principal diferència és que els fitxers ts no accepten els “@xxxx” (del ca@valencia). El problema de llengua/país és clar: els països on tenim variants d’una mateixa llengua, ho tenim complicat a l’hora d’aconseguir un codi d’identificació. Amb els po es va solucionar amb els @, però amb els ts la única solució ha estat donar el codi ca_VA a la variant valenciana. Aquest “VA”, però, no és pas de “València”, sinó del Vaticà.

Per sort, això no és cap problema. El problema ve a ser més global: si no tenim un codi global per a la variant valenciana, llavors és complicat que els programes que estiguen en aquesta variant siguen reconeguts pel sistema, amb la qual cosa se seleccionarà el català general per defecte. Això no és cap problema, per descomptat, però en cas d’existir la variant, aleshores està bé que se seleccione.

A partir d’ara, a Fitxer > Preferències > Idioma, ja podreu seleccionar el Català (valencià).

• Descàrrega | Pàgina de baixades del VirtualBox
• Enllaç | Canvis de la versió

Tags: catalan (valencian), VirtualBox