Com afectaria al programari lliure la política del Partit Pirata suec

Traducció de l’article publicat per Richard Stallman a gnu.org

La persecució de la indústria del copyright a Suècia va tindre com a conseqüència la creació del primer partit polític la finalitat del qual ha estat la reducció de les restriccions del copyright. Els seus objectius inclouen la prohibició del conegut DRM (Gestor de restriccions digitals), legalització de l’intercanvi no comercial de treballs publicats i reducció del període d’aprofitament comercial del copyright a 5 anys. 5 anys després de la publicació, qualsevol treball publicat hauria de passar a ser de domini públic.

Recolze aquests canvis, en general; però la combinació específica triada pel Partit Pirata Suec afecta irònicament en el cas del programari lliure. Estic segur que ells no proven de ferir al programari lliure, això és el que passarà, però.

La llicència pública general GNU i altres llicències copyleft fan servir la llei de copyright per defendre la llibertat de tots els usuaris. La GPL permet a tothom publicar treballs modificats, però sempre sota la mateixa llicència. La redistribució d’un treball no modificat també ha de preservar la llicència original. I tots els redistribuidors han de donar accés al codi font del programari als usuaris.

Llavors, com podria afectar la política del Partit Pirata suec al copyleft i al programari lliure?. Després de cinc anys, el codi font aniria al domini públic, i els desenvolupadors de programari propietari podrien incloure’l en els seus programes. Però què passaria en el cas contrari?

El programari propietari està restringit per les anomenades EULAs, no només pel copyright, i els usuaris no tenen el codi font. Fins i tot si el copyright permetera l’intercanvi no comercial, l’EULA ho prohibiria. A més, els usuaris, en no tindre el codi font, no controlarien allò que fa el programa en executar-lo. Executar un programa d’aquest tipus significaria sotmetre la nostra llibertat i donar-li al desenvolupador d’eixe programari el control sobre nosaltres.

Aleshores, quin seria l’efecte una vegada eliminat el copyright als cinc anys? Això no requeriria que el desenvolupador alliberara el codi font i presumiblement molts d’ells no ho farien mai. Els usuaris continuarien sense tindre el codi font i per tant continuarien sense poder fer servir el programa en llibertat. Fins i tot el programa podria tindre una “bomba de rellotgeria” que fera que el programa deixara de funcionar als 5 anys, llavors les còpies de domini públic mai funcionarien.

Així, la proposta del Partit Pirata permetria que els desenvolupadors de programari propietari pogueren fer servir el programari lliure després dels 5 anys, però això no permetria als desenvolupadors de programari lliure fer servir el codi font propietari, ni en 5 ni en 50 anys. Al Món Lliure li afectaria només la part negativa, però no la positiva. La diferència entre codi font i codi objecte i la pràctica de fer servir EULAs donaria al programari privatiu un estat d’excepció després dels 5 anys: cosa que no podria compartir el programari lliure.

Nosaltres [desenvolupadors lliures] també fem servir el copyright per evitar parcialment el perill de les patents de programari. No podem evitar que els nostres programes estiguen fora de perill (cap programa es troba lliure de les patents de programari en un país que les permet), però com a mínim prevenim que siguen convertits en programes no-lliures. El Partit Pirata suec proposa l’abolició de les patents, i si això passa, aquest problema tirarà endavant. Però fins que això no passe, no podem perdre la nostra única defensa contra les patents de programari.

Una vegada que el Partit Pirata suec va anunciar els seus objectius en aquest aspecte, els desenvolupadors de programari lliure s’adonaren de les conseqüències i van proposar una regla especial aplicable al programari lliure: fer que el copyright del programari lliure siga més llarg i permetre així que poguera continuar amb les llicències copyleft. Aquesta excepció explícita per al programari lliure podria igualar la balança front l’excepció efectiva del programari propietari. 10 anys hauria de ser suficient, crec. Tot i així, aquesta proposta s’ha topat amb la resistència dels líders del Partit Pirata suec, els quals van posar objeccions a la proposta d’un copyright més llarg només per al programari lliure.

Podria recolzar una llei que, després de 5 anys, fera que el programari llicenciat sota GPL passara a ser de domini públic, sempre que passara el mateix amb el codi font del programari propietari. Al cap i a la fi, el copyleft és un mitjà cap a un fi  (la llibertat de l’usuari), no un fi en sí mateix. I preferiria no actuar d’advocat del diable per un copyright més restrictiu.

Per tot això, vaig proposar que la plataforma del Partit Pirata exigira que el codi font del programari propietari es dipositara en un registre una vegada que els binaris publicats els binaris. Aquest codi dipositat s’alliberaria al cap dels 5 anys (conjuntament amb els binaris). En lloc de fer del programari lliure una excepció a la regla dels 5 anys, s’eliminaria l’excepció no-oficial del programari privatiu. De qualsevol manera, això seria un resultat just.

Un seguidor del Partit Pirata va proposar una variant més general del primer suggeriment: un esquema general per fer que el copyright durara mentre les llibertats queden garantides. L’avantatge d’això és que el programari lliure arribaria a ser una part general del patró de variació dels termes de copyright més que una excepció única.

Jo preferisc la solució d’alliberament del codi font propietari. Tot i així, però, cap d’aquests mètodes evitaria els efectes perjudicials per al programari lliure. Han d’haver-ne altres solucions que també aconseguisquen el seu propòsit. D’una o altra forma, el Partit Pirata suec hauria d’evitar posar una barrera a un moviment [el del Programari Lliure] per defendre allò públic dels gegants que ronden pel món.

per Richard Stallman

Tags: Partit Pirata, Richard Stallman

Google Chrome OS?

Google Chrome

Ha aparegut a tots els mitjans de comunicació, a tots els blocs, a totes les pàgines de la xarxa, siguen de la temàtica que siguen: Google ha decidit que 2010 serà l’any per llançar el seu sistema operatiu amb nucli Linux i codi lliure.

Molts han criticat la decisió, altres l’han vista com un impuls molt gran (potser si darrere d’un SO GNU/Linux hi és Google, la gent es pensarà que ja és millor). Tot i així, sembla que només serà un sistema operatiu per als ultraportàtils, així que potser la gent se n’ha excitat una mica en excès.

La introducció de GNU/Linux en els ultraportàtils que s’han venut fins ara ha estat en part enfosquida pel fet que cap de les interfícies resultava del tot còmoda o atractiva als usuaris. Microsoft no ha hagut de fer cap canvi als ordinadors per tal de “triomfar” en aquest cap, després d’una entrada prometedora de linux. A més, el fet que els portàtils amb linux foren els de menys prestacions, encara que foren més barats, donaven una imatge dolenta (ja sabeu: una cosa que és més barata, és pitjor).

Llavors, podrà Google Chrome OS retornar a GNU/Linux al camí pel qual va començar quan es va iniciar la venda dels ultraportàtils?. Qui sap. Google Chrome serà un sistema operatiu enfocat al web. Això, d’entrada, ja farà que molta gent no el faça servir. Per altra part, els ultraportàtils estan bé si et mous molt, però les seues mini-pantalles (encara que siguen de 10 polzades) no són bones per a enganxats a l’ordinador com ho sóc jo. Per a un portàtil, la cosa està bé entre 14 i 19 polzades: més gran fa mal i més petita no s’hi nota… (jajjaj).

Personalment pense que Google hauria d’haver-se aliat amb Canonical per dur a terme una campanya conjunta, o un projecte cooperatiu. Sí, la diversitat està molt bé, però en certs aspectes la unió (i els diners) també fan força (una cosa és pagar a uns programadors per crear un producte i una altra és alliberar o no eixe producte).

No sé com acabarà l’aventura de Google si decideix anar pel seu propi camí en el món de les distribucions GNU/Linux. Google Chrome es va presentar massa d’hora i encara li queda molt per semblar-se de lluny al Firefox. Fer un sistema operatiu és un esforç molt més important… i Google es famós pels seus èxits, però durant el camí hi han hagut molts fracasos. Passarà el mateix?.

Tags: Google Chrome OS

Microsoft, programari lliure i Generalitats

Com molts de vosaltres sabreu, entre la Generalitat Valenciana i la Catalana existeix una política molt diferent respecte al sistema operatiu que s’ha de fer servir a les administracions: educació, sanitat, etc. Mentre que la Generalitat Valenciana ha apostat de forma seriosa pel programari lliure, la Generalitat Catalana ha estat jugant a dues bandes fins que, finalment, sembla que Microsoft serà l’opció triada.

Què hi ha de Linkat? Podria ser possible que la mateixa Linkat haguera suposat el fracàs de l’aposta pel programari lliure que va fer el Govern?. Podria ser, però sembla que aquest fracàs és degut a la pròpia incompetència de l’administració catalana. Perdó, no volia dir incompetència, volia dir desconeixement i ignorància: les xifres presentades per la Generalitat Valenciana són clares, 22 milions d’euros estalviats gràcies a l’ús de Lliurex, la distribució basada en Ubuntu impulsada per la Conselleria d’Educació.

Mentrestant, la Generalitat Catalana (juntament amb el Govern de l’Estat Espayol), se centren més en acords i premis amb una companyia que, per una part, tracta al català com a una llengua de segona, com un apèndix de l’espanyol; i per l’altra part, va en contra del lliure coneixement i compartició de la cultura. És clar que aquests dos punts poden canviar en un futur, ja ho veurem. Però, per què la Generalitat Catalana ha signat aquest acord amb Microsoft?. Per què ho ha fet també en ZP?. Per què ho han fet quan ja havien encetat Linkat i es veia com a la Generalitat Valenciana la implantació del Programari Lliure és un èxit?.

La resposta és clara: la imatge. Una foto amb Bill Gates o Steve Ballmer dóna molta bona impressió. Dos directius que han tingut molt d’èxit a l’àmbit empresarial. Fer això amb el programari lliure no porta enlloc, algú s’imagina Montilla amb el Richard Stallman presentant el “gir radical cap al programari lliure”. És clar que no, això no ven (i més d’un es preguntarà a on s’han trobat eixe rodamón al qual Montilla li estreta la mà).

Crec que és un error crear distribucions pròpies en aquests casos. Un acord amb Canonical seria molt més productiu, i amb ell probablement s’aconseguiria allò que els nostres polítics volen: resultats i publicitat. Cal recordar que la Generalitat Catalana va signar un acord amb Novell, i no va arribar enlloc. Però això ha passat més probablement pel desconeixement i la ignorància, perdó, volia dir per la incompetència d’alguns polítics, que pel fracàs de Linkat en sí mateixa.

Tags: Linkat, Lliurex, Microsoft

Raons per elegir programari lliure en l’educació

A partir de l’anunci del pla Escuela 2.0 impulsat pel govern central s’ha reobert el debat sobre la necessitat o no de que aquests ordinadors funcionin amb programari lliure.

El Govern ja s’ha posicionat: almenys portaran Microsoft Windows i cada comunitat autònoma podrà decidir si porta o no GNU/Linux en doble-arrancada. Ho han deixat clar: almenys es pagaran les llicències de Microsoft Windows.

És per això que m’he proposat fer un llistat de raons per les quals elegir programari lliure en l’educació,

• Té una filosofia de compartició de coneixements i treball en grup.
• És molt més barat que el programari privatiu o inclús gratuït.
• Impulsa l’economia local (serveis tècnics, programadors, etc).
• Es pot modificar totalment segons les exigències, és dinàmic i flexible.
• Permet utilitzar ordinadors que estan “obsolets”.
• Permet entendre la ‘informàtica i fomentar l’aprenentatge d’aquesta.
• Les actualitzacions són ràpides i  gratuïtes.
• Apropa GNU/Linux en els primers moments de l’aprenentatge, trencant el monopoli de Microsoft Windows.
• És bo per la comunitat, ja que aporta més usuaris, programadors, etc.

En definitiva, si deixem perdre l’oportunitat de que el jovent aprengui amb programari lliure continuarà vigent el monopoli de Microsoft Windows i del programari privatiu durant més temps.

Tags: Escuela 2.0

Pot ajudar el codi obert a l’economia?

A la darrera crisi econòmica, Linux es va convertir en un sistema operatiu d’empresa acceptat àmpliament, beneficiant un animat ecosistema de companyies com Red Hat o Novell. El retorn a una nova crisi econòmica posa novament l’alternativa de codi obert en el centre de totes les mirades, aquesta vegada més enfocada en base de dades i programari especialitzat.

Hem entrat en una nova era per a les companyies de codi obert de tot tipus. Els responsables de IT [1] han de prendre decisions per fer front a la crisi, cosa que suposa trobar solucions més eficients per a entorns crítics i d’IT.

A mesura que IT creix i la crisi econòmica pressiona sobre els pressupostos dedicats a aquesta àrea, el codi obert es converteix irresistiblement atractiu per als desenvolupadors i per als responsables d’IT als quals els demanen fer més amb menys. Mentrestant, els venedors de programari privatiu incrementen el preu de les seues llicències entre un 15 i un 45%, continuen limitant els seus clients i fent desaparèixer la independència mirant d’implantar solucions només basades en els seus sistemes.

Eixa és la raó per la qual les solucions de codi obert són més atractives que mai.

Durant la darrera crisi econòmica al 2001-2002, l’ús i adopció del codi obert seguia una línia ascendent. Red Hat, per exemple, va començar a guanyar un nombre molt gran de clients que ara representen la columna vertebral de la seua base de clients. Les CIOs i CTOs van arribar a un punt on s’havia d’innovar per tal de reduir despeses des del punt de vista tecnològic i de persones, i el codi obert fou una gran solució. Igual que ho és avui.

Red Hat començà a veure els fruits del seu treball a finals de l’any 2002; la companyia va créixer un 14% aquell any, un 38% l’any següent i un 58% al 2004. Tenint en compte com funciona el mercat, no és complicat deduir que la crisi dels anys 2001-2002 va fer que les grans corporacions decidiren canviar a tecnologies de codi obert. Això explica, a més, per què Novell va pagar 200 milions de dòlars per Suse Linux a finals de 2003, un cost que representava 20 vegades els seus ingressos.

Exactament com a la darrera crisi, tota decisió dels responsables d’IT està enfrontada amb l’increment del cost de les llicències i del suport per a les solucions propietàries complexes. El món de les empreses demana noves capacitats a costs inferiors. Ara és el moment per als líders d’IT mirar endavant i triar: acceptar l’extraordinari despesa i limitació dels venedors de programari propietari, o aprofitar el cost/efectivitat del programari de codi obert i la seua llibertat.

Amb llibertat també arriba una innovació més ràpida.

Al New York Stock Exchange (NYSE), el canvi a una solució de codi obert va suposar un canvi important a la col·laboració tècnica eliminant al mateix temps tota la paperassa legal i retards que suposava el model de programari propietari.

Alan Nidiffer, de C&K Market, que ha treballat amb Linux i Ingres [programa lliure de base de dades], està d’acord amb tot això. Recentment va explicar per què el codi obert ofereix més innovació i un desenvolupament més ràpid. Segons Nidiffer, el calendari de publicacions de noves versions de les companyies de programari tradicionals frena la innovació, mentre que les millores al codi obert arriben a qualsevol moment. Remarca que les característiques innovadores poden arribar inclús des de desenvolupadors externs a les companyies que moltes vegades tenen idees noves sobre la millora de les aplicacions.

El codi obert proveeix ara una solució completa de programari d’empresa recolzada per un excel·lent suport que rivalitza amb les ofertes tradicionals del venedors de programari propietari. L’èxit de les instal·lacions a entorns crítics, deixa fora de tot dubte la fiabilitat al suport, la seguretat i la dependència. Com més clients comparteixen les seues experiències exitoses d’implementació de solucions de codi obert, major és el nombre d’innovadors i models a seguir.

Per exemple, un client que gestiona cada dia transferències de fons de més de 1000 milions de dòlars a més de 160 bancs fent servir una solució de codi obert que inclou la base de dades Ingres i el servidor d’aplicacions de Red Hat JBoss. Mentrestant, clients de diverses indústries d’aerolínies (Lufthansa) i manufactura (Indústries PPG) fins cadenes de supermercats (C&K Market) i agències de govern (National Center for Missing & Exploited Children) estan adaptant solucions de codi obert per tal de gestionar milions de dades crítiques, per executar i mantindre les seues empreses, i fins i tot salvar vides. Aquestes companyies confien en el programari lliure per fer el treball que s’ha de fer, i aprecien l’estalvi en despeses, la innovació i la llibertat.

Aquestes companyies pioneres trien oblidar les solucions de programari propietari i adoptar el codi obert com Alfresco, JasperSoft o Ingres, des de sistemes de base de dades fins solucions de programari lliure emergents que cobreixen les tasques que necessiten relacionades amb la gestió de les dades empresarials, gestió de documents i transaccions, així com intel·ligència empresarial.

Qüestions d’estalvi.

Segons amb la darrera Investigació Forrester, les compayies poden estalviar fins a un 25% del cost de les seues bases de dades si canvien a una solució de codi obert i podrien estalviar un 25% més en maquinari fent servir codi obert en els servidors. Nidiffer (C&K Markets) comenta que su companyia ha estalviat un 20% gràcies al canvi a la base de dades de codi obert Ingres.

En els propers mesos i anys, moltes companyies comprovaran els beneficis de les solucions de codi obert, incloent la innovació i l’estalvi de despeses mantenint els resultats que les empreses necessiten.

Més de 10.000 dels client arreu del món, en tots els sectors, comproven aquesta equació cada dia.

És un nou temps per al codi obert per mostrar el seu valor real com a alternativa per a companyies que volen superar la crisi financera.

Roger Burkhardt, CIO.com

_______________________

[1] Si sou frikis -i si no ho sou-, us agradarà The IT Crowd

• Enllaç | Can Open Source Help the Economy?

Tags: Crisi, Ingres, PCWorld