Consum d’energia i memòria dels diferents escriptoris (KDE, GNOME, XFCE i LXDE)

A Phoronix han fet un estudi per comprovar quin és el consum d’energia i memòria que fan servir els escriptoris més populars de GNU/Linux: KDE, GNOME, XFCE i LXDE.

La prova s’ha fet amb un ultraportàtil Samsung NC10 (processador Intel Atom N270 i 2GB de RAM) amb la distribució Ubuntu 10.04 actualitzada al 7 de març. En tots els casos el procés s’ha dut a terme de forma que al sistema operatiu només es trobava un dels escriptoris instal·lats. És a dir, era una instal·lació neta de cada un dels escriptoris.

Abans de mostrar els resultats, m’agradaria puntualitzar que Ubuntu fa servir moltes dependències GTK a l’escriptori de Kubuntu. Això podria afectar d’alguna manera al seu rendiment i consum de memòria. Probablement seria millor haver-ne fet els tests amb una distribució com Arch, que permet deixar un sistema amb menys paquets per defecte i menys dependències instal·lades.

Resultats de les proves

S’han estudiat tres paràmetres: consum de memòria, temperatura del processador i consum d’energia. S’han fet dues proves diferents:

• 1er test. Es deixa l’ordinador durant 60 segons sense fer res, després 60 segons més però el LVDS apagat mitjançant DKMS (no entenc ben bé això) i finalment es reprodueix un vídeo.
• 2n test. Es fa un ús molt bàsic de l’escriptori, navegant pels diferents menús i obrint el navegador.

Cal dir que les diferències entre el primer i el segon test no són realment molt grans en termes d’energia i temperatura. KDE es posicionava per sobre dels altres i tenia una mitjana de temperatura 2 o 3ºC superior a la de la resta d’escriptoris. El consum d’energia tampoc ha mostrat grans divergències. Només al segon test KDE ha mostrat un consum lleugerament superior a la resta.

Consum de memòria

Consum de memòria del primer test

En aquest cas s’aprecia de forma important la diferència de consum entre tots els escriptoris mostrant el que molts es podien esperar: LXDE (groc) i XFCE (verd) consumeixen per defecte molta menys memòria que no ho fan GNOME o KDE. Concretament, de mitjana, el sistema amb LXDE consumeix 312Mb de RAM, XFCE consumeix 343Mb, GNOME 401Mb i KDE 522Mb.

Estem parlant d’una diferència molt important, sobretot en el cas de KDE ja que consumeix prou més memòria que la resta. Aquesta dada em sorprèn, ja que em pensava que KDE4 havia millorat aquest aspecte. I encara que Kubuntu no siga la millor distribució per provar KDE, la diferència continua sent important. LXDE mostra els resultats esperats, és considerat un dels escriptoris més lleugers de la “gama alta”, i així ho demostra el seu consum de memòria.

Consum de memòria del 2n test

En el cas del segon test, no hi ha diferències remarcables. KDE continua sent el que més memòria consumeix i LXDE el que menys. En canvi sí que és interessant comprovar que XFCE, quan s’obre el navegador, arriba a consumer gairebé el mateix que GNOME. Això podria ser per diferents raons relacionades amb si s’obren més dimonis o programes pel rerefons en obrir el navegador.

Conclusions

Més enllà de la lluita sobre si les proves fetes demostren o no que realment un escriptori és més lleuger o consumeix menys que un altre, el que realment ens interessa com a usuaris és trobar el millor sistema empaquetat que consumisca els menors recursos possibles. És a dir, en realitat per als usuaris el sistema és en realitat un «gran paquet» que té un rendiment concret.

Per això mateix, tot i que aquests tests mostren moltes dades interessants, haguera estat més interessant haver comparat el consum de memòria i energia entre diferents “empaquetats” (o siga, distribucions) per comprovar el consum de memòria amb els diferents escriptoris segons la distribució.

• Enllaç | Article original amb els tests

Tags: consum, GNOME, KDE, LXDE, rendiment, XFCE

Nucli 2.6.33, amb mòduls Nouveau i Radeon inclosos

Anit es va publicar la versió 2.6.33 del nucli Linux. Aquesta actualització arriba després de tres mesos de desenvolupament des que es publicara la versió 2.6.32 i entre les principals novetats cal destacar la inclusió del mòdul Nouveau per a targetes NVIDIA, millores en els mòduls Radeon que deixen de ser experimentals, així com una major compatibilitat i millores amb el mòdul DRM (Direct rendering manager) de l’VMWare.

Aquesta nova versió també inclou millores amb ALSA (so), suport per a la monitorització de la temperatura als nous processadors AMD K10 i la inclusió de nous mòduls per augmentar la compatibilitat del nucli amb el nou maquinari que es va publicant. En Linus Torvalds comenta que aquest ha estat un cicle més enfocat a coses diverses i controladors, i no pas amb sistemes de fitxers, per exemple. Com ja és usual, dos terços dels canvis són relatius a mòduls i la resta són relatius a l’arquitectura pròpia del nucli i «altres coses».

A partir d’ara caldrà veure quin és el comportament del nou nucli i el seu rendiment, que és una de les parts que més ens pot interessar. Per descomptat, la inclusió dels mòduls Radeon i Nouveau és un gran pas cap a la nostra llibertat com a usuaris: podrem tindre acceleració 3D sense necessitat de mòduls privatius. I el que és millor encara: no haurem d’instal·lar ni configurar res (bé, no en tots els casos, és clar).

• Enllaç | Anunci oficial d’en Linus Torvalds a LKML
• Enllaç | Llistat complet de canvis a Kernel newbies (explicacions més senzilles)

Tags: nouveuau, Nucli, radeon

A Linus Torvalds li agrada el Nexus One

El telèfon de Google és el primer que no odie afirma Linus Torvalds al seu bloc. Sembla que té un menyspreu total quan es parla de telèfons mòbils, sobretot per una raó amb la qual molts estarem d’acord: per molt potents que siguen, al final la gent els fa servir per jugar a l’arkanoid i el solitari.

Pel que diu, cap dels mòbils tàctils similars al Nexus One havien convençut en Linus, ni tan sols aquells que ja portaven el sistema operatiu de google. Sembla que la tecnologia multi-tàctil és una de les coses que més l’ha convençut (cosa curiosa, ja que als EUA el Nexus One no pot implementar aquesta característica per problemes de patents), a més del GPS integrat.

Sembla que li hagen pagat per dir-ho. Sobretot quan fa uns dies vam conèixer la notícia sobre que el nucli 2.6.33 deixaria fora el codi d’Android pel fet que Google no ha facilitat gens ni mica la tasca per aprofitar els canvis que estan fent. És a dir, que Google està actuant amb el nucli Linux com ja ho va fer Apple amb KHTML.

Tot i així (com ens comenta en Toni), als mateixos comentaris de l’article, Linus diu que realment no li preocupa que el codi d’Android ja no estiga en la branca principal del nucli: és una cosa que ja ha passat abans i que amb el temps s’acaba solucionant.

• Vist a Publico

Tags: Linus Torvalds

Ubuntu 64 bits és realment més ràpid que la versió de 32 bits

A Phoronix han fet un anàlisi tot comparant tres versions diferents de l’Ubuntu en un sistema amb 4 GB de RAM. Com molts de vosaltres sabreu, un Ubuntu de 32 bits per defecte no pot fer servir els 4GB de RAM, sinó que com a màxim pot fer-ne servir 3 (el mateix passa amb els Windows de 32 bits). Una forma de solucionar això és fer servir el nucli per servidors (PAE) que, tot i que també és de 32 bits, pot reconèixer i fer servir els 4GB de memòria RAM.

Per altra part, com molts sabreu i haureu pogut comprovar, el rendiment de les versions de 64 bits mai ha destacat molt respecte a la versio de 32 bits. Sembla, però, que això ja està canviant i les darreres proves fetes des de Phoronix mostren un augment important del rendiment amb les versions de 32 bits. En canvi, el fet que el nucli per a servidors (PAE) puga reconèixer tota la memòria RAM, no es reflecteix en una millora important del rendiment (és clar que la RAM no ho és tot).

Ací teniu els resultats d’algunes de les proves fetes:

Apache Benchmark (comandes per segon)

Bullet Physics Engine - 3000 Fall (segons, com menys millor)

C-Ray (segons, com menys millor)

John The Ripper (comandes per segon)

OpenSSL (senyals per segon)

PostMark (transaccions per segon)

Al les 14 proves que s’han fet, en cap d’elles el nucli de 64 bits s’ha quedat enrere. Ací em mostrat les 6 proves a les quals el rendiment del nucli de 64 bits superava de forma significativa el dels nuclis de 32 bits. Això vol dir que ja és hora de migrar als 64 perquè es notarà significativament. Ja no existeixen raons reals per endarrerir més el canvi i començar a aprofitar el potencial dels nous processadors amb GNU/Linux.

• Vegeu l’informe complet a Phoronix

Tags: 32 bits, 64 bits, Linux

Arriba el nucli 2.6.31

Linus Torvalds va enviar ahir a la nit un correu a la llista del nucli Linux anunciant la versió final del nucli 2.6.31. Darrere han passat 6 mesos de desenvolupament (període natural de publicació de cada nou nucli) i un debat que ha estat centrat sobretot en el temps d’arrencada del sistema.Tot i així, però, el nucli 2.6.31 aporta moltes més coses.

Per veure un llistat detallat de les característiques d’aquest nou nucli, podeu visitar la pàgina de kernelnewbies, ací destacarem el suport nadiu per a targetes ATI fins a R500 (això vol dir que si teniu targetes amb aquest xip, aconseguireu un bon rendiment amb mòduls totalment lliures), el suport per a R600 i R700 es deixarà per a la versió 2.6.32 del nucli.

També cal destacar el suport per a l’estàndard USB 3.0 (algú se’n recorda que amb Linux vam poder gaudir d’USB 2.0 abans que amb Windows XP?), es continua treballant en la millora d’EXT4 i Btrfs (els dos sistemes de fitxers que competeixen ara mateix), compatibilitat amb el sistema XFI de Creative i moltes altres millores, a més d’haver-se afegit suport per al maquinari més recent.

Distribucions com Ubuntu, Fedora o OpenSUSE inclouran aquest nucli per defecte. Cal comentar que AMD encara no ha publicat els mòduls d’ATI per a aquest nucli, cosa que vol dir que aquells qui tinguen una ATI hauran de conformar-se amb el mòdul lliure. Curiosament, Ubuntu té una versió no-oficial als seus repositoris d’aquest mòdul privatiu per al nucli 2.6.31.

Aprofitem per a recomanar-vos als més valents una aplicació per a Ubuntu anomenada KernelCheck, que instal·la el darrer nucli al nostre sistema. Aneu amb compte, heu de saber el que feu, simplement perquè és possible que el nou nucli no funcione del tot bé (tot i així, tampoc hi ha riscos de carregar-se res, ja que sempre podreu arrencar des del nucli original).

• Enllaç | Pàgina oficial del nucli Linux
• Enllaç | Llistat de canvis (incomprensible per al 99% dels mortals)

Tags: kernel, Linus Torvalds, Linux, Nucli

Mòdul Catalyst 9.8, per fi suport per a nuclis superiors a 2.6.28

AMD ha trigat molt aquesta vegada en alliberar uns mòduls necessaris per a GNU/Linux per a les targetes gràfiques ATI. Ha estat un problema seriós: usuaris de Fedora 11 o d’altres distribucions que han fet servir nuclis superiors a la versió 2.6.28, s’han hagut de conformar amb els controladors lliures.

Normalment els controladors lliures funcionen bé, però amb les targetes de nova generació (xips R500, R600 i R700), el suport 3D és limitat o nul, cosa que porta a molts mal de caps per als usuaris. Aquesta nova versió dels mòduls d’ATI per fi té suport per als nuclis més nous.

La resta de canvis d’aquest mòdul són bàsicament correccions d’errors. És una llàstima que encara no hi haja suport per a XvBA. Encara no s’ha publicat l’anunci oficial, però ja es pot baixar l’instal·lador des de la secció de baixades d’AMD.

Un cop baixat l’instal·lador, és possible crear els paquets precompilats per a les vostres distribucions amb l’ordre:
./ati-driver-installer-9-8-x86.x86_64.run --buildpkg distro/versió

Heu de substituir “distro” per la vostra distro i la versió per la versió que tingueu. Per exemple, per a Ubuntu Jaunty seria:
./ati-driver-installer-9-8-x86.x86_64.run --buildpkg Ubuntu/jaunty

• Font | Phoronix

Tags: AMD, ATI, fglrx

Microsoft allibera 20.000 línies de codi per al nucli Linux

Microsoft ha anunciat l’alliberament de 20.000 línies de codi (les tenia retingudes a una presó propera a Alcatraç) corresponents a tres mòduls de dispositius que permetrien una millora substancial en el rendiment de la virtualització de Windows Server 2008 Hyper-V o Windows Server 2008 R2 Hyper-V.

Fins i tot els promotors de l’alliberament expliquen les raons a un vídeo. Més enllà de les raons comentades, és clar que Microsoft ha d’haver rebut pressions per part de companyies que treballen amb Windows virtualitzats sota màquines que fan servir GNU/Linux.

Tingueu en compte que són mòduls (controladors) per tal que tot funcione millor, però no és una aportació que augmente el rendiment general del nucli. No obstant, qualsevol alliberament és bo; i si és Microsoft qui ho ha de fer, encara més.

• Font | Barrapunto

Tags: Microsoft, Nucli

La interfície d’Android als telèfons HTC

Molts estareu d’acord amb mi amb què la interfície d’Android, el sistema operatiu per a telèfons mòbils que ha desenvolupat Google amb un nucli Linux, no és realment molt “bonica”. Sembla que els de HTC han decidit modificar la interfície del sistema i el resultat és magnífic i molt atractiu:

Nucli 2.6.30

Ahir ho va anunciar Linus Torvalds: s’ha publicat el nucli 2.6.30 i porta un bon grapat de millores i novetats. En Linus admet que aquest nucli encara té pendent algunes millores, però comenta que necessitaven treure-ho a la llum per tal que els usuaris pogueren reportar problemes i altres aspectes del funcionament.

Una de les principals millores d’aquest nucli és la compatibilitat amb el nou maquinari, a partir d’ara serà complicat trobar un ordinador que tinga components no compatibles. També s’ha millorat el procés d’arrencada: ara es podran llegir discos de manera simultània, cosa que reduirà substancialment el temps d’arrencada.

Quant a sistemes de fitxers, Ext4 s’ha estabilitzat prou i s’ha millorat el rendiment d’Ext3. A més, s’han afegit nous sistemes de fitxers: POHMELFS, EXOFS i FS-Cache. També s’ha implementat el suport per a RDS (Reliable Datagram Sockets) i per a les versions preliminars de IEEE 802.11w y NFS 4.1.

Al bloc d’oh! (en castellà) trobareu una explicació detallada de les noves característiques d’aquest nucli. En aquest moment cap distribució, exceptuant la versió en desenvolupament d’OpenSUSE 11.2 o Gentoo, no porta aquest nucli. Caldrà esperar a després de l’estiu per a que Fedora, Ubuntu o Mandriva el facen servir.

• Enllaç | Anunci oficial de la publicació del nucli 2.6.30
• Enllaç | Llistat de canvis (en anglès)

Tags: exofs, ext3, ext4, fs-cache, kernel, Linux, nfs, Nucli, pohmelfs

Què ens espera al 2009?

Ara que l’any és a punt d’acabar, està bé fer un xicotet resum d’allò que ens espera al 2009 (ho han fet a /home/liquidat). L’any 2008 ha estat prou excitant, sobretot gràcies a KDE4, Amarok 2 i la versió 2.6.27 del nucli que va “alliberar” els nostres ordinadors de molts mòduls propietaris. Serà 2009 igual d’excitant?

Btrfs

El sistema de fitxers ext4 arribarà en molt poc de temps a una versió final completament estable (ja s’ha afegit al nucli 2.6.28), però són molts els que pensen que no ofereix res realment nou respecte a sistemes de fitxers ja existents. El sistema ZFS (fet servir per OpenSolaris) sí que ofereix moltes característiques interessants, però la seua llicència no és del tot lliure. Ací és on Btrfs entra en joc: encara està en desenvolupament, però ja són alguns desenvolupadors del nucli qui han demanat a en Linus afegir-lo a properes versions. L’any 2009 serà l’any clau per a aquest sistema de fitxers.

oVirt

oVirt és un sistema d’administració de màquines virtuals que s’enfocarà en l’ús empresarial (tot i que també per a usuaris individuals). Aquest sistema permetrà la gestió d’un gran nombre de màquines virtuals alhora. Sembla que al 2009 podrem gaudir de la primera beta.

OpenGL 3.0

El llançament d’OpenGL 3.0 aquest any 2008 va arribar amb un any de retard. En un principi es va pensar que el projecte estava pràcticament acabat degut al poc coneixement que es tenia d’ell, però després que NVIDIA publicara un controlador capaç d’implementar OpenGL 3.0 i amb l’expectativa que AMD i l’equip que desenvolupa Mesa, sembla que OpenGL està lluny de la desaparició. Això vol dir que al 2009, OpenGL 3.0 arribarà a les masses, tant a controladors propietaris com lliures. Una nova generació de targetes gràfiques totalment compatibles amb GNU/Linux (qui ho haguera dit fa 3-4 anys?).

Gallium 3D

També relacionat amb l’apartat gràfic, Gallium 3D és un intent d’aconseguir el desenvolupament de controladors de targetes gràfiques molt més fàcil. Gràcies a una abstracció d’una de les capes de desenvolupament el resultat final podria ser un controlador que funcionara eficientment amb diferents dispositius gràfics. Sembla que al 2009 veurem la primera versió alfa.

GEM i KMS

Amb la publicació del nucli 2.6.28 s’ha inclòs el nou gestor de memòria de gràfics (GEM). El principal avantatge que notarem és que gràcies a GEM les targetes gràfiques no necessitaran “tornar-se a iniciar” cada vegada que es canvie d’aplicació (canvi de sessions, jocs, etc.). Amb això també se solucionaran problemes relacionats amb l’anomenat “compositing” que permet que tinguem els efectes del compiz al nostre escriptori.

Per altra part, l’anomenat Kernel Mode Setting (KMS) que bàsicament permetrà un canvi molt més fluïd i senzill des d’una sessió X a una terminal tty. Sembla que KMS permetrà a Linux tindre la seua pròpia pantalla blava!. Al 2009 veurem què vol dir això.

KDE 4.3 i Kontact

Els esforços a KDE 4.3 sembla que se centraran en la situació actual de Kontact, una de les millors suites d’informació personal i groupware que s’hi poden trobar actualment, tot i que és considerat molt complicat de fer servir. Però sembla que mai va pretendre ser això, i per aquesta raó Akonadi va ser creat per tal d’estendre i facilitar el seu ús a usuaris i programadors. A KDE 4.2 es podrà veure una primera introducció d’Akonadi, però no serà fins KDE 4.3 que funcionarà a ple rendiment.

El desenvolupament de GNOME 3

A l’estiu passat, els desenvolupadors de GNOME van començar a planejar les dates de la publicació de la propera gran versió de GNOME, la 3.0. No hi ha molta informació al respecte en aquest moment, però ja van avisar que GNOME 3.0 no serà cap revolució i que, de fet, simplement s’ha decidit passar el que serà GNOME 2.30 a GNOME 3.0. Les tasques a fer ja estan plantejades.

Al 2009 potser veurem una primera versió alfa que ens mostrarà en quina direcció apuntarà GNOME 3. Un dels avantatges que tenen els desenvolupadors de GNOME és que tenen les experiències de l’equip KDE, que va presentar KDE4 en un estat molt verd que, per sort, millora a passos agigantats.

Conclusions

Així com el 2007 va ser un any molt bo per al desenvolupament dels controladors gràfics a GNU/Linux, sembla que 2009 també ho serà. Sempre és important tindre en compte com ha millorat GNU/Linux en aquest aspecte, quan en el passat era gairebé un malson configurar l’acceleració 3D.

Per altra part, mentre el nucli millora la compatibilitat, redueix el rendiment. Caldria esperar que en Linus Torvalds es plantejara, una vegada aconseguit un grau de maduresa important, enfocar el desenvolupament cap a l’augment del rendiment, ja que s’ha vist clarament que el nucli Linux ha estat “pecant” del mateix que ho ha fet el Windows: de necessitar més recursos per aconseguir els mateixos resultats.

Caldria també preguntar-se si tindrem realment algun dia un nou sistema de fitxers. Des de l’any 2003 ja es parlava del canvi d’ext3 i reiserfs. Reiser4 estava en un punt més o menys avançat de desenvolupament, però el seu impulsor va ser empresonat per l’assassinat de la seua dona.

Per acabar, estaria bé parlar del català i dels equips de traducció. Per ara, sembla que gaudim de bona salut, amb molta gent jove amb ganes d’ajudar i gent amb experiència que treballa sense parar. No podem queixar-nos!.

Així que felicitats a tots, ens veurem novament l’any que ve!

Tags: btrfs, gallium3d, GEM, GNOME 3, KDE 4.3, kms, opengl, ovirt