Consum d’energia i memòria dels diferents escriptoris (KDE, GNOME, XFCE i LXDE)

A Phoronix han fet un estudi per comprovar quin és el consum d’energia i memòria que fan servir els escriptoris més populars de GNU/Linux: KDE, GNOME, XFCE i LXDE.

La prova s’ha fet amb un ultraportàtil Samsung NC10 (processador Intel Atom N270 i 2GB de RAM) amb la distribució Ubuntu 10.04 actualitzada al 7 de març. En tots els casos el procés s’ha dut a terme de forma que al sistema operatiu només es trobava un dels escriptoris instal·lats. És a dir, era una instal·lació neta de cada un dels escriptoris.

Abans de mostrar els resultats, m’agradaria puntualitzar que Ubuntu fa servir moltes dependències GTK a l’escriptori de Kubuntu. Això podria afectar d’alguna manera al seu rendiment i consum de memòria. Probablement seria millor haver-ne fet els tests amb una distribució com Arch, que permet deixar un sistema amb menys paquets per defecte i menys dependències instal·lades.

Resultats de les proves

S’han estudiat tres paràmetres: consum de memòria, temperatura del processador i consum d’energia. S’han fet dues proves diferents:

• 1er test. Es deixa l’ordinador durant 60 segons sense fer res, després 60 segons més però el LVDS apagat mitjançant DKMS (no entenc ben bé això) i finalment es reprodueix un vídeo.
• 2n test. Es fa un ús molt bàsic de l’escriptori, navegant pels diferents menús i obrint el navegador.

Cal dir que les diferències entre el primer i el segon test no són realment molt grans en termes d’energia i temperatura. KDE es posicionava per sobre dels altres i tenia una mitjana de temperatura 2 o 3ºC superior a la de la resta d’escriptoris. El consum d’energia tampoc ha mostrat grans divergències. Només al segon test KDE ha mostrat un consum lleugerament superior a la resta.

Consum de memòria

Consum de memòria del primer test

En aquest cas s’aprecia de forma important la diferència de consum entre tots els escriptoris mostrant el que molts es podien esperar: LXDE (groc) i XFCE (verd) consumeixen per defecte molta menys memòria que no ho fan GNOME o KDE. Concretament, de mitjana, el sistema amb LXDE consumeix 312Mb de RAM, XFCE consumeix 343Mb, GNOME 401Mb i KDE 522Mb.

Estem parlant d’una diferència molt important, sobretot en el cas de KDE ja que consumeix prou més memòria que la resta. Aquesta dada em sorprèn, ja que em pensava que KDE4 havia millorat aquest aspecte. I encara que Kubuntu no siga la millor distribució per provar KDE, la diferència continua sent important. LXDE mostra els resultats esperats, és considerat un dels escriptoris més lleugers de la “gama alta”, i així ho demostra el seu consum de memòria.

Consum de memòria del 2n test

En el cas del segon test, no hi ha diferències remarcables. KDE continua sent el que més memòria consumeix i LXDE el que menys. En canvi sí que és interessant comprovar que XFCE, quan s’obre el navegador, arriba a consumer gairebé el mateix que GNOME. Això podria ser per diferents raons relacionades amb si s’obren més dimonis o programes pel rerefons en obrir el navegador.

Conclusions

Més enllà de la lluita sobre si les proves fetes demostren o no que realment un escriptori és més lleuger o consumeix menys que un altre, el que realment ens interessa com a usuaris és trobar el millor sistema empaquetat que consumisca els menors recursos possibles. És a dir, en realitat per als usuaris el sistema és en realitat un «gran paquet» que té un rendiment concret.

Per això mateix, tot i que aquests tests mostren moltes dades interessants, haguera estat més interessant haver comparat el consum de memòria i energia entre diferents “empaquetats” (o siga, distribucions) per comprovar el consum de memòria amb els diferents escriptoris segons la distribució.

• Enllaç | Article original amb els tests

Tags: consum, GNOME, KDE, LXDE, rendiment, XFCE

Problemes amb els mòduls NVIDIA 196.75, 195.36.08 i 195.36.03

Si teniu una targeta NVIDIA al vostre ordinador i feu servir algun dels mòduls gràfics de les versions 196.75, 195.36.08 i 195.36.03, hauríeu de desinstal·lar-los i instal·lar una versió anterior. Al vostre gestor de paquets en trobareu la versió que feu servir (proveu a cercar “nvidia”). Aquells qui feu servir Ubuntu Karmic no teniu de què preocupar-vos ja que la versió que s’instal·la per defecte és la 185.

Aaron Plattner, de Nvidia, ha fet un anunci oficial tot explicant que el problema és de control del ventilador: aquests mòduls fan que el ventilador que refreda la targeta deixe de funcionar. El problema afecta a totes les versions esmentades a dalt. Això afecta tant als mòduls tant de Windows com de Linux.

Tags: NVIDIA

Ubuntu Lucid tindrà suport natiu per a iPhone / iTouch

Doncs la notícia és curta i clara: diferents usuaris ja ho han pogut comprovar a la darrera versió alfa que des de Canonical ha alliberat. És curiós que no s’haja publicat cap tipus d’anunci oficial.

Sembla que això s’ha aconseguit gràcies a un tal Marcan (i d’altres) de l’usbmuxd. La integració amb GNOME i libgpod és gràcies principalment a Bastien Nocera de GNOME i Fedora. Aquests són qui han fet això possible.

Bàsicament el que s’ha aconseguit és que l’iPhone es munte amb suport complet d’accés de lectura i escriptura, de forma que es poden copiar i eliminar dades sense problemes. A més, es pot transferir música des del Rhythmbox sense problemes (segons sempre el que han aconseguit alguns usuaris).

• Font | WebUpd8

L'iPhone al Rhythmbox

Tags: iPhone, itouch, rhythmbox, Ubuntu

Google Android i el telèfon Nexus One

Farà cosa d’un any (un poc més), Google va presentar el seu sistema operatiu per a telèfons mòbils: Android. Durant aquest any, els telèfons amb aquest sistema operatiu amb passat prou desapercebuts pel mercat dels mòbils. També és cert que només hi existia un model i ara ja se’n poden trobar uns quants a preus competitius i dissenys atractius.

Les diferents capes del sistema operatiu

Aquest sistema operatiu fa servir un nucli Linux sobre el qual se suporten algunes eines, serveis i biblioteques que permeten donar més potència al sistema (per exemple SQLite o OpenGL). A la mateixa alçada d’aquestes biblioteques existeix la màquina virtual Dalvik.

Sobre tot això existeix el Framework que s’encarrega de gestionar les peticions dels programes. Aquesta arquitectura suposa permetre crear programes per a qualsevol nivell: a nivell de nucli, a nivell de la màquina virtual Dalvik o bé, finalment, a nivell del framework.

Capes del sistema operatiu

Com podeu comprovar, una estructura prou intel·ligent i que permetrà als desenvolupadors poder crear aplicacions a diferents nivells segons els seus coneixements o àmbits de programació. A més, la llicència de tot això és lliure (Apache / GPL 2.0), cosa que cal agrair. Això vol dir, que podem agafar el sistema i modificar-lo sense problemes. De fet, ja existeixen versions d’Android modificades que asseguren millorar substancialment el rendiment.

Google Android sembla meravellós…

Les contres

Tot i les bonances que podem veure a partir d’aquest resum, Android té algunes “contres” importants. Per una part, Google aprofita tot el maquinari que està creant per fomentar l’ús dels seus serveis: gmail, google docs, google maps, etc. Com a usuaris de programari lliure això ens ha de preocupar en la mesura en què cap d’aquests serveis són transparents. Per descomptat, Google ha de treure profit d’alguna manera i és totalment legítim que ho faça així. A més, en principi tenim la llibertat de no fer servir cap d’aquests serveis.

Per altra part, i aquest és el problema més important és que Google Android no té traducció al català. A més, Google ja ha dit que no admetrà traduccions comunitàries, per la qual cosa l’única manera de poder tindre’l en català serà fent servir una versió modificada que incloga aquestes traduccions. Això suposarà haver de preocupar-nos contínuament sobre si les actualitzacions del sistema ens foten la traducció o haver de tindre la interfície en castellà o anglès (o qualsevol altra llengua) si no volem instal·lar un sistema modificat. Així que, a l’igual que ja fem amb Apple, caldrà esperar que els bons de Google consideren que la nostra llengua paga la pena. La decisió no serà nostra, sinó d’ells.

Nexus One, per fi un competidor de l’iPhone?

Fa poc es va presentar el Nexus One, un telèfon amb la darrera versió d’Android, la 2.0 i que ja està tenint un èxit important als EUA (no quant a vendes, però si quant a anàlisis i opinions). S’han filtrat alguns vídeos per la xarxa i vosaltres mateixos podreu treure una idea de com és i si realment és un telèfon bo. Sembla que aquest serà efectivament un dur competidor de l’iPhone. Per algunes dades filtrades, sembla que el preu podria estar per sota dels 200€ (amb contracte i permanència) i l’operadora amb la qual vindria podria ser Vodafone.

• Enllaç | Sobre la llicència de Google Android [en]
• Enllaç | Sobre les capes del sistema operatiu [es]
• Enllaç | Sobre el Nexus One [en]

Tags: Android, Google

Impressora HP Deskjet F2420 (i semblants) a GNU/Linux

Normalment, quan connectem una impressora a distribucions GNU/Linux com Ubuntu, OpenSUSE o Fedora, la configuració és ràpida i senzilla: el sistema se n’ocupa de baixar els mòduls hplip necessaris per al correcte funcionament de la impressora.

El problema ve amb aquelles impressores que són més noves: tot i que el sistema pot arribar a detectar-les i instal·lar els mòduls necessaris, pot passar que finalment no funcionen. Aquest ha estat el meu cas amb una HP Deskjet F2420 que vam comprar fa un parell de dies.

El problema es troba bàsicament en el fet que la versió del mòdul hplip que [Ubuntu] en el meu cas no suporta encara aquesta impressora (com ja he dit, la detecta i sembla que instal·la el mòdul, però després no funciona). La solució està en baixar la darrera versió de l’instal·lador oficial d’HP, a continuació expliquem el procés:

Abans de començar

• És recomanable tindre la impressora desconnectada
• Elimineu totes les impressores instal·lades al sistema al llistat d’impressores (Sistema > Administració > Impressió)
• Elimineu al synaptic els paquets que facen referència a hplip
• Per si de cas, un cop fet tot això, reinicieu i llavors ja inicieu la configuració de la impressora

Baixada de l’instal·lador d’HP

Heu de visitar primer l’assistent per veure quin és el mòdul adient segons la vostra distribució i el vostre model d’impressora:

• Assistent d’HP

Un cop hàgeu seleccionat els vostres paràmetres, la pàgina vos portarà a una altra pàgina des d’on podreu baixar l’instal·lador per a la vostra distribució seguit de les instruccions per a la instal·lació.

Instal·lació del mòdul

L’instal·lador que heu baixat serà un fitxer executable .run que haureu d’iniciar des d’un terminal com a usuari normal (no com a root). Simplement, obriu un terminal, aneu on heu baixat el fitxer i executeu:

sh hplip-3.9.12.run

S’iniciarà la instal·lació: recordeu seleccionar el mode automàtic i anar responent a les diferents preguntes que vos demane. Realment no serà més que anar dient ‘yes’ a tot.

En finalitzar la instal·lació, el sistema vos demanarà que desconnecteu i torneu a connectar la impressora per tal de iniciar la configuració de la mateixa. Aneu en compte amb això, ja que pot suposar algun maldecap (a l’igual que passa amb Windows si la connecteu abans de temps).

Si tot va bé, s’iniciarà l’assistent de configuració de la impressora, que també consistirà en tirar avant, avant i avant. Així la impressora ja estarà configurada i podreu imprimir una pàgina de configuració.

L’escànner

Un cop fet això, podeu provar a iniciar l’xsane (Aplicacions > Gràfics > Escànner d’imatges Xsane), per provar a escanejar alguna cosa. Si s’inicia correctament, perfecte. Si no ho fa, proveu a reiniciar l’ordinador (és el que he hagut de fer jo).

Notes finals

A partir d’ara, quan s’inicie l’ordinador veureu que apareix una icona d’hp a la safata de sistema. Des d’allà podreu gestionar totes les impressores i dispositius d’hp d’aquest tipus.

Tags: hp deskjet f2420, hplip

Desactivació automàtica del touchpad en escriure

Més d’un haurà sofert algun cop la mala sort d’estar escrivint amb el portàtil i, sense voler, tocar el touchpad amb el resultat que el cursor se n’ha anat a un altre lloc de la pantalla. Alguns portàtils tenen un botonet molt útil que permet desactivar el touchpad ràpidment; en altres casos, amb GNU/Linux, podem desactivar el touchpad amb l’ordre:

syndaemon -d

Però haver d’executar una ordre com aquesta cada dos per tres és una mica pesat. El més interessant seria que mentre escrivim, el touchpad es desactivara automàticament, cosa que explicarem a continuació. Bàsicament es tracta d’indicar el temps d’activació del touchpad després d’haver premut l’última tecla. Això ho podem fer amb l’ordre:

syndaemon -i 0.3 -d

En aquest cas, estem indicant que després d’haver premut l’última tecla, el touchpad trigarà 0.3 segons en activar-se, és un temps “residual” que deixem simplement per a que no estiga actiu mentre escrivim. De fet, aquest temps podria baixar-se encara més per a que el funcionament fora perfecte: mentre escrivim, el touchpad és inactiu i just en el moment que deixem d’escriure, ja és actiu novament (tampoc s’ha de rebaixar al màxim, simplement trobar el temps que ens convinga a cada u).

Una altra opció interessant és desactivar l’scroll i el “clic amb el dit”, ja que així podrem moure el punter però sense l’inconvenient que suposa fer clic quan no es vol. Per fer això, fem servir l’opció -t:

syndaemon -i 0.3 -d -t -K

És important tindre en compte que per fer això, abans haurem de matar el procés syndaemon amb l’ordre següent i després executar qualsevol de les ordres anteriors:

killall syndaemon

Si voleu que això s’execute en iniciar el sistema, podeu anar a Sistema > Preferències > Aplicacions d’inici i afegir una de nova amb el nom: “Syndaemon” i qualsevol ordre de les anteriors que us convinga.

• Font | WebUpd8

Tags: syndaemon, touchpad

El 32% dels ultraportàtils venuts durant 2009 eren amb GNU/Linux

Segons l’informe d’AbiResearch, el 32% dels ultraportàtils que s’han venut durant aquest any portaven instal·lat GNU/Linux, estadística que contradiu la de Microsoft, que diu que només un 7% dels ultraportàtils venuts ho feien amb linux. Segons aquest informe, s’estima que l’any 2013 les vendes d’ultraportàtils amb GNU/Linux podria superar les de Windows.

Dels 35 milions d’ultraportàtils venuts, 11 milions feien servir un sistema operatiu basat en linux i sembla que Ubuntu ha estat la distribució més present. Segons fabricants, al 2008 van ser Acer, Asus i Samsung qui més portàtils va vendre, arribant a un 74% del total. L’informe també preveu que al 2009 aquest percentatge canviarà per l’entrada de Dell i HP en aquest mercat.

Tags: Estadístiques, Ultraportàtils, vendes

Deshabilitant el ‘Beep’ del sistema

Amb la nova versió d’Ubuntu que tinc instal·lada al meu portàtil, una de les coses que més em molesten és el ‘beep’ del sistema. He estat tafanejant una mica per la xarxa i he trobat una solució que pot ser vàlida per a qualsevol distribució. Fent servir alsamixer (un gestor de volum des del terminal) és possible controlar aquest paràmetre (a més de molts altres).

A Ubuntu existeix, teòricament, la possibilitat de deshabilitar el beep des dels controls de so. Però sembla que això no afecta a tots els casos: jo tenia deshabilitat el beep d’eixa manera, però en tancar el sistema continuava fent un soroll que, no sé per què, al meu portàtil és horrorós i a més posa dels nervis. Així, si voleu treu el beep aquest de forma efectiva i a qualsevol distribució, els passos que heu de seguir són 3:

1. Obriu un terminal i teclegeu:

sudo alsamixer

2. Aneu al control de “PC Beep” (us heu de moure amb les fletxes del teclat) i abaixeu el volum al màxim i premeu la tecla “m” per posar-ho en mute.
3. Per desar els canvis per tal que la propera vegada que inicieu el sistema el beep continue en mute, executeu:

sudo alsamixer store

• Vist a Ubuntu Questions
• Si aquest mètode no us funciona, proveu amb aquest altre publicat a alliberats

Tags: alsamixer

CPU-G, per conèixer la informació sobre el nostre maquinari ràpidament

CPU-G és una aplicació que ens permet veure gràficament una recopilació de la informació del nostre maquinari: processador, RAM, placa base… i altra informació general del sistema com tipus de sistema linux, arquitectura, nucli, etc. Podeu baixar-la des de GTK-Apps.org (per desgràcia, només hi ha paquets precompilats per a Ubuntu/Debian, però el programa no requereix gran cosa, així que la compilació serà senzilla).

Habilitant el clic del touchpad a Ubuntu Karmic

Un dels curiosos problemes, que en realitat no és un problema, és que a Ubuntu Karmic han decidit deshabilitar per defecte el clic amb el touchpad dels portàtils. No puc comprendre quines són les raons per haver fet això, però per habilitar-ho haureu de fer el següent (són dos passos):

1. Aneu a Sistema > Preferències > Aplicacions d’inici
2. Afegiu-ne una de nova, poseu-li el nom “Tap clic” i a l’ordre que s’ha d’executar poseu:

synclient TapButton1=1

I ja està. En reiniciar l’escriptori ja podreu fer clic amb el touchpad.