És Mono (.net) realment dolent?

Precedents

Mono és el nom d’un projecte lliure impulsat per Novell per crear un grup d’eines lliures, basades en GNU/Linux i compatibles amb .NET segons l’especificat pel ECMA.

Miguel de Icaza va interessar-se pel projecte .NET ara fa ja 10 anys quan Microsoft va publicar la documentació relativa al projecte. Per altra part, a Ximian van adonar-se dels avantatges que .NET els suposaria i començaren a implementar un reemplaçament de .NET. Sembla que la feina que va fer en Miguel de Icaza els va servir de molta ajuda. Al cap de tres anys, al 2004, es publicà la versió 1.0 de Mono. Actualment estem per la versió 2.6.1 (febrer de 2010).

El problema

La implementació a Mono d’alguns components de .NET és la part que podria haver estat amenaçada d’alguna manera per violació de patents propietàries de Microsoft (ASP.NET, ADO.NET i Windows Forms). Aquestes tecnologies de Microsoft no estan actualment implementades del tot a Mono i no són realment necessàries per desenvolupar aplicacions amb Mono.

Richard Stallman i la Free Software Foundation consideren que és perillós fer servir la tecnologia Mono per la possible amenaça d’una demanda per part de Microsoft per la violació de les seues patents. Per aquesta raó, l’FSF recomana evitar fer servir programari lliure basat en Mono.

Al 2006, Microsoft i Novell van anunciar un acord pel qual Microsoft es comprometria a no demandar els clients de Novell per violació de patents, cosa que s’estenia també als desenvolupadors de Novell, però no a la resta. Per descomptat, aquesta decisió fou molt criticada pel fet que atemptava contra la igualtat dels usuaris que fan servir un programari concret.

En una nota de la FSF, en Richard Stallman afirmava que:

Microsoft probablement està planejant un dia d’aquests carregar-se totes implementacions lliures de C# fent servir patents de programari

Al juliol de 2009 Microsoft va anunciar que no demandaria per violació de patents a ningú que implementara, distribuïra o fera servir implementacions alternatives de .NET. Tot i així, la Free Software Foundation ha reiterat les seues advertències al respecte ja que aquesta nova promesa (coneguda com la Microsoft Open Specification Promise) no incloïa algunes biblioteques de .NET que s’implementen a Mono.

Llavors, és Mono realment dolent?

Crec que segons la història ha quedat clar que Mono es sí mateix no és dolent i que l’amenaça recau en el fet que algunes parts de Mono que realment no tenen per què ser necessàries per desenvolupar programari, podrien violar algunes de les patents de Microsoft.

Aprofitant una discussió que vam tindre al fòrum al respecte, vull agafar un parell de comentaris que en Jordi Mas (desenvolupador de Gbrainy, programa fet amb Mono que s’ha inclòs a la nova versió d’Ubuntu) sobre tot això i que pense que aclarirà moltes coses:

• Mono no és potencialment privatiu, això ho podem extraure de la definició inicial que hem fet.
• Sobre el tema de la inclusió de Mono a diferents distribucions, Ubuntu s’hi va pronunciar ja fa un temps. Bàsicament no han vist amenaces reals per fer servir aplicacions amb Mono.
• GNOME no depèn de Mono. Si ben és cert que el Tomboy s’inclou per defecte al GNOME i que l’Evolution té alguna dependència de Mono, realment no són dependències crítiques (per exemple Fedora ofereix una versió de l’Evolution sense dependències de Mono).
• Mono no és el futur de GTK. De fet, el Gnome-shell (peça clau del futur GNOME3) empra un motor propi de JavaScript i Clutter poc a poc va agafant més pes.
• El projecte GNU també impulsa una implementació lliure de .NET, en el qual distribueixen i aprofiten molta feina feta pel projecte Mono.

Tot i que al 2004 es plantejava la idea que Mono podria convertir-se en la plataforma de desenvolupament de linux per defecte, ara mateix la realitat és ben diferent. En Jordi Mas em comentava l’altre dia que actualment gairebé ja no es desenvolupen aplicacions amb Mono per a l’entorn d’escriptori GNOME.

Cal aclarir que molts projectes lliures es troben sota l’amenaça de ser demandats per violació de patents, Mono no és l’únic. D’implementacions lliures de tecnologies propietàries n’hi ha moltes, i per tant el tema és realment complicat. Llavors, es podria concloure que:

1. Mono és un projecte més que es troba sota l’amenaça de demanda per violació de patents.
2. Ara mateix és complicat evitar tot el programari que podria ser afectat per una demanda de violació de patents.

Evidentment, en Richard Stallman és l’únic que té clar que fer servir qualsevol d’aquestes coses no és bo i ell, coherent amb sí mateix, treballa amb un sistema que no té gran cosa. La resta, que no tenim capacitat (i potser tampoc temps) per mirar-nos-ho profundament hem de conformar-nos en la confiança que una o altra distribució ens done. Si esteu molt preocupats per això, sempre podeu fer servir una de les distribucions que segons l’FSF són totalment lliures.

Més informació al respecte

• Article de la wikipedia sobre Mono (anglès)
• Projecte Mono
• Per què no s’ha de fer servir Mono (article de l’FSF)
• Llistat d’algunes de les aplicacions que s’han fet amb Mono
• Why mono doesn’t suck

Tags: .net, C#, Mono

El que està fent Mozilla per millorar el Firefox

Després de l’article d’ahir respecte a la inclusió del Chromium als repositoris oficials d’Ubuntu vam poder arreplegar uns quants comentaris interessants. De tots, em vaig quedar amb el del Toni, que ens donava informació sobre el que està fent Mozilla per millorar el Firefox.

• Respecte al motor de Javascript els de Mozilla estan treballant en un nou motor anomenat «JaegerMonkey» per tal de posar-se a la mateixa alçada que els navegadors que actualment el superen en velocitat (Chrome, Safari i Opera).
• Quant al temps d’arrancada del programa, sembla que també hi ha un projecte enfocat en això (com es pot veure al seu wiki).
• Quant a les extensions, s’està treballant en un nou entorn de desenvolupament anomenat «JetPack» amb el qual els que saben programació web podran desenvolupar extensions.
• Respecte a la interfície, des de no fa molt ja sabem que Firefox 4 tindrà canvis importants en la organització dels elements de la interfície. Ho canviaran també a GNU/Linux?

En Toni també fa un comentari interessant:

Un punt que sí que trobo super important és el tema de la inclusió del suport pel tag HTML5 de vídeos en format H.264 a Chrome, però només de Theora (format obert) en Firefox. Seria molt fort que Google aprofitant Youtube deixés “fora de joc” el Firefox oferint vídeos només en el format H.264 en la remodelació de la pròxima versió del site, especialment si es té en compte el que ha vingut a representar Firefox en la lluita dels estàndards oberts a Internet (en contra de les intencions de Microsoft) i que tots, especialment Google, ens n’hem beneficiat.

http://www.vimeo.com/4752576

Tags: Firefox, jaegermonkey, jetpack

Ubuntu Netbook podria substituir OpenOffice.org per Google Docs

Des de fa setmanes, s’han anat publicant notícies respecte a les novetats que es trobaran a la propera versió d’Ubuntu per a ultraportàtils: l’Ubuntu Netbook (han canviat el nom). Els canvis bàsicament s’han centrat en eliminar aplicacions que es considera que no es fan servir o que ocupen molt d’espai com:

• OpenOffice.org
• Tomboy
• PalmOS Pilot
• Brasero (estarà amagat)
• L’analitzador de discos (estarà amagat)
• Diccionari (estarà amagat)

L’espai alliberat, l’ocuparan aplicacions com Gwibber (client del twitter per a GNOME), Cheese (per fer fotos amb la webcam) i gbrainy (que també s’afegeix a la versió estàndard de l’Ubuntu. L’exclusió de l’OpenOffice.org la vam conèixer fa un parell de dies, i hui hem pogut conèixer qui el podria substituir: ni més ni menys que Google Docs, així ho comenten a Slashdot. Allà ho donen per segur, però jo he estat buscant alguna cosa oficial, i no he trobat res més enllà d’aquest fil a Launchpad on simplement hi ha usuaris queixant-se per la suposada inclusió de Google Docs a l’Ubuntu Netbook.

Així que, per ara, anem amb peus de plom. Crec que queda clar que la inclusió de Google Docs suposaria fer un pas enrere en la promoció del programari lliure. És clar que continuarem sent lliures per instal·lar l’OpenOffice.org, però també sabem que les aplicacions per defecte són les que més es fan servir (i si no, que els ho diguen als de KDE).Existeixen alternatives lliures i suficients a l’OpenOffice.org com l’Abiword mateix que fan que no calga optar per altres de privatives.

Ha arribat l’hora d’implementar una espècie de “WikiOffice” a la xarxa?. Li ho demanem al Jimmy Wales?. Potser el projecte OwnCloud de KDE podria suposar una gran solució a tota aquesta problemàtica? o hauríem de mirar cap a casa nostra i potser seria l’EyeOS qui podria millorar la seua suite ofimàtica per fer-la servir a nivell web al mateix nivell que ja es fa servir Google Docs?.

Tags: google docs, netbook, Ubuntu, Ultraportàtils

Qüestions (I)

Per què l’Opera i el Chrome posen paquets precompilats disponibles per a ‘moltes’ distribucions de forma que per instal·lar-los només cal baixar-los i ‘fer doble clic’ i, en canvi, amb el Firefox això no ho podem fer?.

Tags: Firefox

Variant valenciana (com podeu ajudar)

Hui vull aprofitar per escriure sobre un tema que estem portant un grup de valencians (i no valencians) de Softcatalà i també de l’equip de traducció de KDE. Amb l’ajuda d’un script d’adaptació podem crear les traduccions en variant valenciana a partir de la variant general, això vol dir que la feina és gairebé zero en este aspecte.

El problema arriba a l’hora d’aconseguir un reconeixement d’esta variant a la xarxa. L’objectiu final és aconseguir localitzacions coherents amb la unitat lingüística però adaptades a les variants valencianes. Tot i que la variant ca@valencia ja està reconeguda per l’IANA i que existeixen uns quants programes que ja poden estar en variant valenciana (sobretot els del projecte Mozilla), el camí que ens queda per recórrer és llarg.

Per això, vull aprofitar i demanar-vos ajuda a tots, especialment als valencians que llegiu este bloc. Existeixen diversos punts als quals estem tenint una “lluita activa” i necessitem gent que comente a les pàgines per tal que la cosa es faça visible. Penseu que és senzill: només heu de fer un comentari curt dient que “us sembla bé” o “enhorabona” o el que siga segons l’ocasió. És a dir, quan es presenta una traducció nova, sempre està bé dir: “Gràcies per la traducció” o “Thanks! I’ve been looking forward to it!”; quan es fa una proposta per crear/afegir la variant valenciana, doncs s’ha de fer comentaris del tipus “Jo també vull este programa en valencià” o coses per l’estil.

A continuació vos pose les pàgines on estaria bé que comentàreu. No és complicat, i així podrem impulsar la nostra llengua (la majoria de llocs requereixen tindre compte o bé registrar-se per poder comentar):

• Pàgina per demanar la creació de la variant valenciana per al Songbird
• Informe per a aconseguir que el qt-linguist tinga en compte la variant ca-valencia
• Paquet de valencià per al firefox (com veieu, ací els blaveros comenten dient que això no és valencià, per tant cal dir “Gràcies” i que no esteu d’acord amb el que diu el blavero)
• Paquet de valencià per al thunderbird (el mateix que amb el firefox)
• Bug a l’Ubuntu respecte a la forma de triar el valencià (ací podeu comentar i sobretot fer clic sobre el diàleg de dalt sobre si ens afecta este bug)

Encara hi ha més fronts, en alguns casos és més complicat que en d’altres. Però es tracta d’anar fent camí: com més desenvolupadors ens ho faciliten, més reconeixement tindrem.

Gràcies per la vostra ajuda!

Tags: Traducció, valencià

GNOME podria separar-se del projecte GNU

Durant les darreres setmanes s’ha iniciat un procés interessant al qual hem d’estar atents: la possibilitat que el projecte GNOME se separe del projecte GNU. Alguns desenvolupadors de GNOME creuen que no sempre es pot evitar l’ús d’elements privatius a l’escriptori, i ja coneixeu l’opinió de Richard Stallman al respecte. Si ben és cert que el projecte GNU actua com a “creador de directrius per al desenvolupament de programari lliure”, no tothom hi és d’acord amb tot. Per això mateix s’ha plantejat la possibilitat de sotmetre a votació la separació del projecte GNOME de GNU.

És complicat. Avançar ràpidament i aconseguir un sistema lliure que siga compatible amb tot el maquinari nou és molt complicat, per la qual cosa es requereix molt cops haver de tirar de biblioteques/programari/mòduls privatius. Richard Stallman vol evitar siga com siga tot això, i evidentment es troba davant d’un mur massa gran. Si es vol un sistema completament lliure, sembla que tot i que el desenvolupament és ràpid, no ho és suficient o existeixen massa problemes per aconseguir abastar-ho tot.

Jo, molts cops, ho pense d’aquesta manera: si GNU/Linux es convertira poc a poc en un sistema cada cop menys lliure, per què no em passe directament a MacOSX?. El nucli de MacOSX és parcialment lliure, i té elements parcialment lliures: però és un sistema privatiu al cap i a la fi. Quin sentit té, llavors, un sistema GNU/Linux que no siga el més lliure possible?. És més: si GNU/Linux no continuara sent el més lliure possible… la comunitat continuaria sent tan activa i extensa?. Potser pensem que a nivell personal la llibertat o no del programari no ens afecta ja que “no sabem programar”, però… el programari lliure ens ha permès una cosa molt important per a la nostra llibertat: tindre programes en la nostra llengua.

Abans d’acabar, vull posar un exemple curiós. Penseu en Android, el sistema operatiu de Google per a telèfons mòbils. Suposadament és lliure, no?. Doncs la decisió d’incloure el català o no depèn de Google, no de nosaltres. Per descomptat que Google acabarà afegint la traducció ja que hi ha molta gent disposada a participar-hi, però el fet és que és Google qui decideix al cap i a la fi: a l’igual que Microsoft decideix fer una traducció parcial del Windows, a l’igual que Apple decideix que el català no fa la talla per ser afegit entre les traduccions de MacOSX. La diferència és que amb el programari lliure decidim nosaltres, i amb el programari privatiu decideixen altres per nosaltres (i a sobre hem de donar les gràcies).

Un sistema 100% lliure és una cosa molt complicada i és clar que els avantatges del programari lliure són clars i els del projecte GNOME, el mateix Linus Torvalds i els altres entenen que compartir codi, modificar-lo i millorar-lo és el que fa que tot i millore i avance ràpidament. Potser Richard Stallman hauria de saber actuar davant d’aquestes (i altres) situacions i saber aconseguir el que vol sense les reaccions tan en contra que genera per “culpa” de la manera en què prova de guiar els principis del programari lliure.

Tags: GNOME, GNU

Drets fonamentals

Aquests dies passats han estat marcats pel moviment a la xarxa a favor de la defensa dels drets fonamentals a la xarxa. L’anomenada “Llei d’economia sostenible” tracta d’introduir (i no ho fa d’amagat) la possibilitat de poder tancar pàgines web sense cap tipus de resolució judicial. Jutges diferents actuen de forma diferent davant de les mateixes situacions, però al cap i a la fi són jutges i tenen un coneixement de la llei i una experiència que, al cap i a la fi, els dóna la competència per poder prendre aquests tipus de decisions. Qui decidirà ara si es tanca o no una pàgina? la policia d’Internet?.

Respecte als drets d’autor, personalment pense que fer una feina i viure de les “comissions per drets d’autor” que eixa feina dóna és injust i va contra l’avenç de la societat. Si parlem de música, la música és cultura, per què hauria la cultura estar tan exprimida fins al punt que si es posa una TV a un bar on està sonant música, no és només el canal de TV qui paga pels drets de posar aquella música, sinó també els del bar pel fet d’engegar la TV?. Però aquesta no és l’única incoherència al meu parer, ni la més estúpida (la més estúpida i injusta és clarament el “canon”).

I, després de tot, molts músics viuen de la música?. Probablement el 90% visquen dels concerts que fan (que sembla realment el que es podria considerar com a feina de “músic”) i l’altre 10% (si és que la xifra és tan alta) viu de quatre concerts i dels drets d’autor (al meu parer aquests estan cegats pels diners i per l’èxit).

S’ha de deixar clar, però, que no són només els músics: quantes investigacions científiques s’han vist interrompudes per topar-se amb patents? (infinites), quanta gent mor per no poder pagar medicaments?. Entenc que moltes d’aquestes coses “no són tan senzilles” i que el tema de la propietat intel·lectual és present per moltes raons de pes. Però ha de quedar clar que la “Propietat intel·lectual” es va crear amb la finalitat de fomentar la creació, les idees i així ajudar a avançar a la societat. En canvi, sembla que la propietat intel·lectual signifique deixar el poder en mans d’uns pocs i, per descomptat, no ajuda al desenvolupament de la societat.

Així que repetisc la frase que podeu veure tots els dies al requadre de la dreta i que va ser dita per Richard Stallman:

El desig de ser recompensats per la pròpia creativitat no justifica privar el món de la totalitat o part d’aquesta creativitat.

Apple i el català

D’entre totes les llibertats que el Programari Lliure ens dóna, la que més ens afecta com a catalano/valenciano-parlants és la possibilitat de poder traduir tot el programari a la nostra llengua: sense haver de pagar ningú ni haver de fer manifestacions ni accions de protesta que, en molts casos, ens mostren vers el món com a “radicals” i “sectaris”. Incongruències de la vida.

En molts casos hem de dependre de la bondat de la companyia en qüestió: Microsoft s’ha dignat a traduir Windows i alguna altra aplicació al català i Google ens manté una mica en suspens degut a que només les 40? primeres llengües en ús a Internet tenen dret a ser traduïdes. Llavors, no depenem de si nosaltres volem o no tindre el nostre programari en català, sinó que depenem de si “altres” consideren que som o no suficientment rendibles.

Apple no és menys: tot i la suposada rendibilitat que li podria garantir la traducció al català de les seues aplicacions, sembla impossible que acaben traduint res. Llavors, sembla que cal anar d’amagat i fer les traduccions d’una manera que es considera il·legal (modificant el programari intern del sistema), com han fet alguns usuaris.

Realment és complicat fer entendre les companyies que si tradueixen el programari al català, els pot eixir rendible. És complicat explicar-ho perquè no es pot assegurar: no som una llengua com el castellà, l’anglès, el francès o l’alemany, no som “tants” i no tenim influència sobre res o ningú que puga ajudar-nos a aconseguir el que volem. Gairebé tots estem d’acord amb el fet que la Generalitat de Catalunya, la Valenciana o el Govern de les Illes Balears no hauria de pagar cap companyia per a que traduira el seu programari al català.

El camí difícil és lluitar contra vent i marea, contra les companyies. Probablement, si tinguérem estat propi la cosa canviaria fins a cert punt, però això no és una realitat i per tant hem de jugar on toca: si les grans companyies informàtiques consideren que el català no té prou valor per a ser una llengua a traduir, llavors nosaltres podem decidir que aquesta o aqueixa companyia no té valor per a nosaltres.

L’única alternativa és, per tant, el programari lliure. Una opció que ens respecta i ens assegura que sempre tindrem el dret de fer servir la nostra llengua davant d’un ordinador, sense dependre si som suficientment rendibles per a la companyia o no.

Defensar la llengua i fer servir programari privatiu quan es té una alternativa lliure és llençar-se pedres a casa nostra: perquè estem pagant algú que no fa res de bo per la nostra cultura.

Llavors, si podeu prescindir d’aquell programari que no us “deixa” fer servir el català… prescindiu-ne i feu servir alguna opció lliure!.

Stallman diu que Miguel de Icaza és un traïdor (i Icaza diu que Déu s’estima totes les coses, Stallman inclòs)

Miguel de Icaza, una de les icones més importants del programari lliure (va ser un dels fundadors de l’escriptori GNOME), ja fa un temps que va començar a relacionar-se i treballar per Novell desenvolupant Moonlight i sembla que altres tasques relacionades amb Microsoft.

No fa molt es va conèixer que Microsoft obrirà un “Laboratori de Programari Lliure” i sembla que Miguel de Icaza és qui dirigirà aquest laboratori després de la renúncia de Sam Ramji. Sobre aquesta qüestió va ser preguntat Richard Stallman en la celebració del dia del Programari Lliure a Boston. Richard Stallman va ser clar: “Icaza és bàsicament un traïdor a la comunitat del programari lliure”.

La resposta de Icaza ha estat bàsicament la següent:

Vull dir que Déu estima a totes les critatures. Des del formidable elefant fins a la més petita formiga. I això inclou el Richard Stallman. Quant a mi, crec que hi ha un món de possibilitats, i si Richard vol discutir-hi com podem millorar la mancomunitat de l’Open Source/Programari Lliure al món, ell té la meva adreça de correu electrònic. Amb amor, Miguel.

Cal dir que cada u és lliure de fer el que vulga a la seua vida. Respecte molt a l’Stallman perquè és coherent amb sí mateix i perquè es passa la vida defenent en allò que creu; però el que no té sentit és ja ficar-se en les decisions dels altres. És una llàstima que Miguel de Icaza ja no forme part de GNOME o d’altres projectes lliures que no estiguen tan “controlats” com ho pot esta un “Laboratori de Programari Lliure” de Microsoft, però no podem culpar als altres de no seguir les nostres idees.

• Més informació a Doctormo i al bloc del Miguel de Icaza

Tags: Icaza, Stallman