Tema Android Robot per al Chromium

 Loading ...

Escrit per Pau | 04-03-10 No hi ha comentaris

Simplement genial!

• Baixada | Tema Android Robot per a Chromium
• Vist a Ubuntulife

El que està fent Mozilla per millorar el Firefox

 Loading ...

Escrit per Pau | 03-03-10 8 comentaris

Després de l’article d’ahir respecte a la inclusió del Chromium als repositoris oficials d’Ubuntu vam poder arreplegar uns quants comentaris interessants. De tots, em vaig quedar amb el del Toni, que ens donava informació sobre el que està fent Mozilla per millorar el Firefox.

• Respecte al motor de Javascript els de Mozilla estan treballant en un nou motor anomenat «JaegerMonkey» per tal de posar-se a la mateixa alçada que els navegadors que actualment el superen en velocitat (Chrome, Safari i Opera).
• Quant al temps d’arrancada del programa, sembla que també hi ha un projecte enfocat en això (com es pot veure al seu wiki).
• Quant a les extensions, s’està treballant en un nou entorn de desenvolupament anomenat «JetPack» amb el qual els que saben programació web podran desenvolupar extensions.
• Respecte a la interfície, des de no fa molt ja sabem que Firefox 4 tindrà canvis importants en la organització dels elements de la interfície. Ho canviaran també a GNU/Linux?

En Toni també fa un comentari interessant:

Un punt que sí que trobo super important és el tema de la inclusió del suport pel tag HTML5 de vídeos en format H.264 a Chrome, però només de Theora (format obert) en Firefox. Seria molt fort que Google aprofitant Youtube deixés “fora de joc” el Firefox oferint vídeos només en el format H.264 en la remodelació de la pròxima versió del site, especialment si es té en compte el que ha vingut a representar Firefox en la lluita dels estàndards oberts a Internet (en contra de les intencions de Microsoft) i que tots, especialment Google, ens n’hem beneficiat.

http://www.vimeo.com/4752576

Cursos de GNU/Linux a Barcelona

 Loading ...

Escrit per Pau | 02-03-10 No hi ha comentaris

En Raimon Guarro i Nogués m’ha enviat informació sobre més cursos relacionats amb programari lliure que es faran a Barcelona de cara a la primavera. Un d’aquests cursos, Curs intensiu de Blender, donarà a més dos crèdits de lliure elecció per la UB (de fet, el curs es farà a la UB).

Per altra part, també trobareu altres cursos que es realitzaran a la Casa Orlandai:

• Curs de Blender. 20 hores – 82€ – a partir del 25 d’abril
• De Windows a GNU/Linux sense ensurts. 20 hores – 82€ – a partir del 21 d’abril
• Creació de pàgines web amb programari lliure. 40 hores – 164€ – a partir del 20 d’abril

Podeu obtindre més informació i saber-ne els períodes d’inscripció als enllaços que hem posat o a Casa Orlandai, c/ Jaume Piquet nº23, prop de la para de FGC Sarrià, a 10 minuts de Plaça Catalunya. http://www.casaorlandai.cat o al  telèfon 93 252 42 62.

Chromium als repositoris d’Ubuntu, Firefox hauria de vigilar…

 Loading ...

Escrit per Pau | 02-03-10 15 comentaris

Des dels inicis de les distribucions GNU/Linux, Firefox ha estat un protagonista essencial (sense menysprear altres navegadors). El pas del temps ha demostrat, però, que potser Mozilla s’ha acomodat massa al seu lloc i ara podria estar amenaçada. No vull ser amarillista, però crec que és una realitat que parla per sí mateixa: mentre que el Firefox s’ha convertit en un navegador pesat -tot i que potent-, Chromium fa el mateix però més ràpid, amb un aspecte molt atractiu (el Firefox gairebé no ha canviat en 5 anys, i si parlem de la versió per a linux, Firefox continua igual que al principi) i amb un desenvolupament molt ràpid.

Fins ara, a l’Ubuntu, era necessari afegir el repositori chromium daily per tindre el Chromium, però ara ja no serà així: Ubuntu Lucid inclourà Chromium als seus repositoris oficials, amb la qual cosa serà molt més fàcil instal·lar-lo. És més, què passarà amb l’Ubuntu Netbook on prima la lleugeresa?. Per omplir el got, només ens queda recordar que Mozilla viu i ha viscut gràcies a Google -supose que això ja ho estaran canviant-.

L’entrada de Chromium als repositoris oficials s’hauria de veure com un avís. És clar que Chromium havia d’entrar per força, ja que és programari lliure. Però això el posiciona al mateix nivell que el Firefox i llavors no hi ha cap raó per continuar fent servir el Firefox si el Chromium fa el mateix però més ràpid. En un any, el Chromium ha passat d’un 1% a un 7% global d’ús i això sense implementar totes les característiques que implementa el Firefox. Què passarà quan les implemente?.

Crec que Mozilla hauria de començar a plantejar-se dur a terme canvis importants:

• Augment dràstic de la velocitat del navegador (no només a la navegació, sinó també al seu funcionament com a programa)
• Canvi de l’aspecte (això sembla que ja s’està treballant)
• Protecció total de la privacitat dels usuaris
• Inclusió interna d’extensions bàsiques com Weave
• Canvi total i absolut del sistema de baixades

Bé, aquestes són algunes de les meues idees. Així que m’agradaria preguntar-vos: què és el que més vos emprenya del Firefox?.

Ubuntu Lucid tindrà suport natiu per a iPhone / iTouch

 Loading ...

Escrit per Pau | 02-03-10 No hi ha comentaris

Doncs la notícia és curta i clara: diferents usuaris ja ho han pogut comprovar a la darrera versió alfa que des de Canonical ha alliberat. És curiós que no s’haja publicat cap tipus d’anunci oficial.

Sembla que això s’ha aconseguit gràcies a un tal Marcan (i d’altres) de l’usbmuxd. La integració amb GNOME i libgpod és gràcies principalment a Bastien Nocera de GNOME i Fedora. Aquests són qui han fet això possible.

Bàsicament el que s’ha aconseguit és que l’iPhone es munte amb suport complet d’accés de lectura i escriptura, de forma que es poden copiar i eliminar dades sense problemes. A més, es pot transferir música des del Rhythmbox sense problemes (segons sempre el que han aconseguit alguns usuaris).

• Font | WebUpd8

L'iPhone al Rhythmbox

Ubuntu Music Store

 Loading ...

Escrit per Pau | 01-03-10 7 comentaris

Ubuntu 10.04 vindrà amb un afegit molt interessant: l’Ubuntu Music Store. Aquesta Botiga de música Ubuntu no serà ni més ni  menys que una botiga de música com altra qualsevol a l’estil de l’iTunes o d’altres aplicacions semblants. L’UMS vindrà com a connector del Rhythmbox i, per tant, s’afegirà a Jamendo i Magnatune, que ja venen per defecte.

A diferència de Jamendo i Magnatune, l’UMS inclourà també música amb copyright, és a dir, la mateixa música que podríem trobar a qualsevol botiga física de música. El que trobarem allà serà el mateix que es pot trobar actualment a la botiga 7digital.

És a dir: Ubuntu vindrà amb Rhythmbox, a l’igual que Apple ve amb l’iTunes. Ubuntu inclourà la botiga Ubuntu, a l’igual que Apple inclou la botiga iTunes. Llavors: quina és la diferència si a totes dues botigues podem trobar les mateixes cançons?. Doncs la diferència bàsicament és que l’Ubuntu Music Store no inclourà cap tipus de protecció DRM que puga limitar la llibertat de l’usuari quant a l’ús de la música que es compra.

Llavors, les cançons que es compren  des de l’UMS tindran les següents característiques:

• Fitxers MP3 amb qualitat de 256kbps (o més gran)
• Aquests fitxers MP3 podran ser gravats a cds tants cops com vulguem
• Es podran reproduir en qualsevol ordinador o dispositiu

És important adonar-se de la importància d’aquesta llibertat. Actualment, a l’Estat Espanyol s’està pagant un cànon per tal de “legitimar” les còpies personals. L’UMS ens dóna aquesta llibertat i ens “allibera” d’haver de ser culpables per tindre una cançó al nostre ordinador i passar-la al nostre reproductor mp3. Ja, això és una cosa que tots fem, però segons les lleis actual, això no és legítim sense haver de pagar el putu cànon.

A la botiga també trobarem música en format WMA, tot i que sembla que s’està negociant els termes de llibertat d’ús. Molts usuaris han demanat també la possibilitat de comprar cançons en format OGG o FLAC (formats lliures), però sembla que això no serà possible ara mateix.

Tot i que inicialment funcionarà sota Rhythmbox, sembla que s’ha implementat una API que podran fer servir altres reproductors com Banshee, Amarok, etc. Serà necessari disposar d’un compte Ubuntu One per poder realitzar les compres. Penseu que tindre Ubuntu One amb l’UMS ens permetrà tindre les nostres cançons comprades a tot arreu, des de qualsevol lloc on puguem accedir al nostre compte Ubuntu One.

Aquesta és una proposta interessant, una barreja entre la llibertat que es demana a l’hora de fer còpies dels nostres continguts multimèdia tot respectant el copyright dels autors.

• Enllaç | PMF sobre l’Ubuntu Music Store (en anglès)

Captura de l'Ubuntu Music Store

Xarrada «Localització de programari i Softcatalà» dissabte 27 a la fiberparty

 Loading ...

Escrit per Pau | 26-02-10 3 comentaris

Demà dissabte 27, a les 10h, seré el ponent que farà la xarrada sobre «Localització de programari i Softcatalà» a la Fiberparty que se celebra aquest cap de setmana a la UPC, al poliesportiu del campus nord. La xarrada parlarà, per una part, per explicar algunes coses sobre Softcatalà i, per l’altra, per explicar en què consisteix tot el tema del procés de localització de programari: models, problemàtica, estat del català a la xarxa, etc. La duració serà d’uns 30-40 minuts, així que si veniu no vos donarà temps a avorrir-vos i a més podrem veure’ns les cares (i així podríeu omplir la sala…).

Vull també destacar que un company nostre, en Baltokien, qui porta el blog KDEblog, també farà una altra xarrada en valencià sobre «GNU/Linux i el món educatiu». Aquesta xarrada començarà a les 15h, al mateix lloc.

Aquesta edició de la fiberparty sembla molt interessant quant a ponències: es parlarà d’Android, d’EyeOS i també del Partit Pirata. He estat mirant per sobre i, excepte les xarrades que farem en Baltokien i jo, la resta sembla que seran totes en castellà. Sembla mentida que haguem de tornar els valencians a reconquerir-vos (el Baltokien també és del País Valencià).

L’entrada a les xarrades és gratuïta, així que si no teniu res a fer, no dubteu en passar-vos i fer una ullada. A més, sempre està bé conèixer als que hi ha darrere dels blocs i aquestes coses.

• Enllaç | Més informació sobre la xarrada «Localització de programari i Softcatalà»
• Enllaç | Més informació sobre la xarrada «GNU/Linux i el món educatiu»

Nucli 2.6.33, amb mòduls Nouveau i Radeon inclosos

 Loading ...

Escrit per Pau | 25-02-10 No hi ha comentaris

Anit es va publicar la versió 2.6.33 del nucli Linux. Aquesta actualització arriba després de tres mesos de desenvolupament des que es publicara la versió 2.6.32 i entre les principals novetats cal destacar la inclusió del mòdul Nouveau per a targetes NVIDIA, millores en els mòduls Radeon que deixen de ser experimentals, així com una major compatibilitat i millores amb el mòdul DRM (Direct rendering manager) de l’VMWare.

Aquesta nova versió també inclou millores amb ALSA (so), suport per a la monitorització de la temperatura als nous processadors AMD K10 i la inclusió de nous mòduls per augmentar la compatibilitat del nucli amb el nou maquinari que es va publicant. En Linus Torvalds comenta que aquest ha estat un cicle més enfocat a coses diverses i controladors, i no pas amb sistemes de fitxers, per exemple. Com ja és usual, dos terços dels canvis són relatius a mòduls i la resta són relatius a l’arquitectura pròpia del nucli i «altres coses».

A partir d’ara caldrà veure quin és el comportament del nou nucli i el seu rendiment, que és una de les parts que més ens pot interessar. Per descomptat, la inclusió dels mòduls Radeon i Nouveau és un gran pas cap a la nostra llibertat com a usuaris: podrem tindre acceleració 3D sense necessitat de mòduls privatius. I el que és millor encara: no haurem d’instal·lar ni configurar res (bé, no en tots els casos, és clar).

• Enllaç | Anunci oficial d’en Linus Torvalds a LKML
• Enllaç | Llistat complet de canvis a Kernel newbies (explicacions més senzilles)

40 coses que potser no sabíeu sobre GNU/Linux

 Loading ...

Escrit per Pau | 24-02-10 7 comentaris

A EweekEurope han fet un apunt curiós sobre “40 coses que probablement no sabíeu sobre GNU/Linux“. He de dir que jo me les sabia gairebé totes, però m’ha semblat interessant. Al meu cap jo en tinc també unes quantes coses interessants, igual algun dia faig un recull.

1. Linus Torvalds va desenvolupar el nucli Linux mentre estudiava a la universitat de Helsinki el 1991.
2. L’any passat, el 75% del codi del nucli de Linux va ser desenvolupat per programadors que treballaven per empreses privades.
3. Al desembre de 2009, IBM va anunciar un nou sistema Mainframe dissenyat per treballar amb GNU/Linux.
4. El Gegant Blau va triar Linux per a allò que serà el supercomputador més potent del món, Sequoia, que veurà la llum el 2011.
5. Els sistemes basats en Linux es troben en 446 dels 500 supercomputadors més potents del món.
6. El 95% dels servidors que es fan servir als estudis de Hollywood per a les pelis d’animació fan servir Linux.
7. El primer llargmetratge d’èxit produït amb servidors Linux fou Titanic, el 1997.
8. James Cameron va triar servidors Linux per produir la pel·lícula Avatar.
9. Els servidors de Google funcionen amb Linux.
10. Google ha contribuït en un 1,1% del total del codi del nucli linux.
11. Linux s’està expandint ràpidament en el mercat dels smartphones i altres dispositius electrònics dins del mercat de consum.
12. Sistemes operatius com Palm WebOS, Google Android, Nokia Maemo o Samsung Bada estan desenvolupats en base al nucli linux.
13. TiVo fa servir una versió personalitzada de Linux per als seus dispositius.
14. Al 2009, les diferents variants de Linux van aconseguir una quota del mercat en servidors del 33,8%. Microsoft un 7,3%.
15. Mentrestant, a l’àrea d’ordinadors personals, Linux només arriba a l’1,02% que quota de mercat.
16. Torvalds va crear Linux per al projecte GNU sota llicència GPL.
17. Torvalds no haguera creat mai el seu propi nucli si GNU ja l’haguera tingut en aquell moment.
18. El projecte GNU mancava aleshores de controladors o nucli.
19. Sota la llicència GPL, qualsevol desenvolupador o empresa que distribuïsca el nucli linux ha de proporcionar també el codi font a dins del paquet mateix.
20. En paraules de Torvalds: “Desenvolupar Linux sota llicència GPL ha estat definitivament el millor que m’ha passat a la vida”.
21. Torvalds no va aconseguir en primera instància poder registrar el nom de Linux.
22. Al 1994, un tal William Della Croce Jr. va registrar la marca Linux als EUA i començà a demanar royalties a les diferents distribucions gnu/linux.
23. Torvalds i els seus advocats guanyaren aquesta batalla el 1997 i aconseguiren recuperar la marca Linux.
24. Actualment existeixen més de 300 distribucions gnu/linux actives.
25. Linux va guanyar molta popularitat més enllà dels programadors tradicionals gràcies a la distribució Slackware, que era més fàcil de fer servir per als no iniciats en la programació.
26. La distribució Debian va ser una de les primeres que realment estava orientada com a comunitat de desenvolupadors en gnu/linux.
27. El codi base de Debian es manté en altres distribucions tan populars com Ubuntu, Knoppix o Xandros.
28. El codi font de la versió Debian 4.0 conté 283 milions de línies de codi.
29. S’estima que en un entorn de desenvolupament comercial, el codi font de linux estaria valorat en uns 7.300 milions de dòlars.
30. La primera distribució comercial de GNU/Linux fou Yggdrasil, publicada al 1992 en format Live-CD.
31. Red Hat fou una de les primeres distribucions comercials linux en arribar lluny al món empresarial.
32. Ubuntu fou la primera «distro» en ser oferida per un fabricant (dell) preinstal·lada als ordinadors.
33. A l’apartat d’ultraportàtils, la distribució triada fou Xandros a través dels populars Asus EeePC.
34. El nom del servidor web basat en codi obert, l‘Apache, no estava basat en la tribu índia del popular Geronimo, sinó que és la contracció de «a patchy server», en referència a un sistema creat en base a moltes peces de codi aportades per la comunitat GNU/Linux.
35. Al 2002, The Register, va publicar que Microsoft s’havia gastat 421 milions de dòlars per tal de combatre contra GNU/Linux.
36. Al 2003, SCO (Santa Cruz Operation), un dels màxims valors de UNIX, va acusar IBM d’haver transferit codi des de UNIX a Linux i va sol·licitar que l’eliminara d’aquestes distribucions.
37. L’estat indi de Kerala va desenvolupar una llei que obligava totes les seues escoles i universitats a fer servir linux als seus ordinadors.
38. Alguna cosa semblant passà al Brasil, on es primava l’ús de linux als ordinadors per davant d’altres sistemes operatius comercials.
39. Al 2009, aquest país sud-americà va desplegar la infraestructura més gran de thin-clients amb linux fins a la data d’avui, amb més de 350.000 equips.
40. L’analista IDC contempla que al 2012 les vendes d’assistència per a linux superen els 1.000 milions de dòlars.

Debian 6.0 alfa 1

 Loading ...

Escrit per Pau | 23-02-10 1 comentari

«Squeeze», la propera versió de Debian, està una mica endarrerida respecte a les dades planejades de desenvolupament. Tot i així, però, s’ha anunciat una primera versió preliminar de l’instal·lador d’aquesta propera versió, que és el que es podria considerar com la primera versió alfa de Debian 6.0.

Tot i que encara li queda un bon camí per estar preparat, ja s’han inclòs algunes millores entre les quals podríem destacar la flexibilitat en les opcions d’idioma (ara permetrà seleccionar llengua, ubicació i locale, cosa que per a la variant valenciana ens vindrà de perles). També hi ha altres canvis, sembla que sobretot enfocats a fer el procés una mica més senzill: per exemple, l’opció de seleccionar si el rellotge és en UTC o no només es mostrarà a la instal·lació avançada. També cal destacar:

• A la versió x86 s’instal·larà Grub2 per defecte (no diuen res de la versió de 64bits)
• Suport per a Ext4 al particionador, així com una simplificació del procés per configurar RAID i LVM
• A la selecció de mirrors es permetrà triar antigues verisions estables de Debian (això és genial per a ordinadors antics)

El tema del locale és molt interessant: per primer cop sembla que se separarà entre llengua_país, cosa que fins feia tasca molt complicada aconseguir seleccionar el nostre propi locale. Les ISO’s d’aquesta versió ja es troben disponibles en versions de 32 i 64bits.

• Descàrrega | Debian 6.0 “Squeeze” Alpha 1 BitTorrents (AMD64) (i386)
• Descàrrega | Debian 6.0 “Squeeze” Alpha 1 ISOs (AMD64) (i386)
• Font | VivaLinux